Pàgina principal. Correu electrònic : reporterdelcdec@yahoo.es
 



 

Benvinguts a la República del Cap de Creus.

Un estat trempat on si pot arribar volent o per casualitat.

Des de 2007

**************************



Lluís Feliu

*******************


34 /

Divendres 13 d’agost de 2017.

10 Cartes des del País dels Conills. Carta 5.

Benvolgut amic, t’escric de nou per a dir-te no rés, o ben poca cosa. El temps ens acompanya i podem continuar els treballs a bon ritme. L’altre dia, passejant per la ciutat, ell no em va reconèixer, vaig veure aquell nostre amic comú, dic amic per dir-ne alguna cosa; aquell que mai ens havia caigut bé, que trobàvem que tot i el seu posat i agradable caràcter, amagava quelcom de fosc. I a la fi vam tenir raó per com s’ha manegat a la vida.
Set anys de la seua vida va passar, tancat entre quatre parets.
Set anys de la seua vida va passar, creient en un Déu que no va conèixer mai. Va ser seminarista i ara no creu en Déu. Seminarista va ser, però ara ja no ho és. Seminarista va ser, va passar molt de temps buscant la veritat, bevent vi per a tenir fe. Va passar molt de temps buscant la veritat, menjant hòsties per a combregar. Va ser seminarista i ara no creu en Déu. Seminarista va ser, però ara ja no ho és.
Buscant per la vida al final va trobar, un ofici diví per a poder viure bé. Seminarista va ser i no creu en Déu. Mercenari és, i és un animal. Mercenari va ser, i ara és general. General ell és, i li agrada matar. Militar ell és, i és un criminal. Criminal ell és, i és un animal. Animal ell és, i és un general. Seminarista va ser, i és un general.
Ara beu per plaer, i dispara a traïció. Els demès no li important res, mentre li paguin bé.
Va ser seminarista i ara no creu en Déu. Seminarista va ser, però ara ja no ho és.

Signat : D.

 

33 /

Divendres 21 de juliol de 2017.

10 Cartes des del País dels Conills. Carta 4.

Amics, amics meus, companys de l’ànima; us escric mentre estic de vacances amb la dona. M’ho passo bé, però no tant com amb vosaltres.
Tinc temps per pensar en la nostra amistat, temps per a recordar els bons moments que passàvem junts ja de petits, i com hem mantingut la nostra companyonia fins ara, amistat a proba de bombes, amistat per sempre, amistat d’homes.
El que m’agrada de veritat és jugar amb vosaltres.
M’agrada jugar amb el meu amic Manolito, m’agrada jugar amb el meu amic Joselito, m’agrada jugar amb el meu amic Lolo, m’agrada jugar amb el meu amic Sebastià.
Des de ja, ja, ja, ja, ja, us trobo tant a faltar ...
Paso el temps recordant com de petit, prop de casa hi havia un solar, on no hi podíem anar a jugar, per què a les nenes de per allà, les hi va donar per a venir-nos a visitar.
I ens entretenien, i això ens molestava, i ens ficaven les mans entre cames, i tot era molt avorrit.
Jo el que volia era estar a soles amb els meus amics.
M’agrada jugar amb el meu amic Manolito, m’agrada jugar amb el meu amic Joselito, m’agrada jugar amb el meu amic Lolo, m’agrada jugar amb el meu amic Sebastià.
Des de ja, ja, ja, ja, ja, us trobo tant a faltar ...
Que bé m’ho passo en el menjador de casa, amb els meus amics de l’oficina, ens posem a jugar a les cartes i la meu dona es tanca a la cuina. I s’està callada, i no ho esgavella, i ens porta les cerveses, ens buida els cendrers, i ens recull del terra quan ja no podem més.
M’agrada jugar amb el meu amic Manolito, m’agrada jugar amb el meu amic Joselito, m’agrada jugar amb el meu amic Lolo, m’agrada jugar amb el meu amic Sebastià.
Des de ja, ja, ja, ja, ja, us trobo tant a faltar ...

Signat : L. T. M.

 

 

32 /

Dijous 29 de juny de 2017.

10 Cartes des del País dels Conills. Carta 3.

Estimat germà, t’escric des del seminari. Aquest mes, he tingut dubtes sobre la moralitat del que m’ensenyen aquí, des d’un punt ètic i veritablement cristià. Estimat germà, mentre reso, penso i cavil·lo en el què aprenc i en la realitat que conec del món. Estimat germà, reso i penso.

Salve, Regina, Mater misericordiae.
Tot prometent el regne dels cels, alguns vius el que estan fent, és el seu propi cel particular aquí a la terra. Pots comprar el teu trosset de cel pagant la quota mensual.
Salve, Regina, Mater misericordiae.
Com ho poden fer això ? S’ha d’estar tocat de l’ala per parlar d’amor a Déu, i alhora, en les seves escoles, preparar les ordres pels comandaments de la repressió feixista. Com es ser tant falsari !
Salve, Regina, Mater misericordiae.
Volen el control econòmic per què és el control del poder, volen el control mental i el control sexual. Realment germà, no he vist mai una religió que hagi pretès tant salvar-nos a hòsties.
Salve, Regina, Mater misericordiae.

Firmat : L. P. R.

31 /

 

Dimarts 13 de juny de 2017.

10 Cartes des del País dels Conills. Carta 2.

Estimat, aquest dies que em passat junts, han sigut fantàstics. Ens entenen, ens compenetrem, fins i tot t’estimo un xic. Però abans de què et facis il·lusions amb lo nostre, abans de què t’imaginis un futur amb tu i jo, t’haig de dir una cosa :

Si tu em vols parlar d’amor, sàpigues el que n’és de dura la meu vida; tant com el cavall que em guia.
Permetem que et digui la meua opinió : Mira imbècil, que et donin pel cul.
I és que m’agrada ser una bandarra.
M’agrada ser una bandarra.
M’agrada ser una bandarra.
Ai, ai, ai, pobre cabró.
Prefereixo masturbar-me sola al meu llit, abans que ajaçar-me em qui em prometi un futur de profit. M’estimo més follar amb executius, que em paguen la pasta i desprès oblido aquests tius.
I és que m’agrada ser una bandarra.
M’agrada ser una bandarra.
M’agrada ser una bandarra.
Ai, ai, ai, pobre cabró.
Deixant la meua professió per un moment, et diré quin és el meu desig més fervent, jo el què vui és fotre una mamada a la botifarra de Vic, a un porc caducat que es diu Lou Reed.
I és que m’agrada ser una bandarra.
M’agrada ser una bandarra.
M’agrada ser una bandarra.
Ai, ai, ai, cabró.

Signat  L. V.

 

30 /

Dilluns 5 de juny de 2017.

10 Cartes des del País dels Conills. Carta 1.

A l’atenció del senyor aiatol·là.

Encara que vostè sap que pot portar-me a l’Iran i presentar-me a l’Imam, passejar-me per Teheran i enviar-me al front de l’Iraq, que pot penjar-me pels peus, i afusellar-me també, tallar-me les mans sense pietat, i emportar-se la meu noia ye-yé.
Aiatol·là no em toqui la titola, aiatol·là no em toqui la titola, aiatol·là no em toqui la titola mai més .
Sap que no sóc el Xa ni res, però en el nom d’Alà li demano un cop més, no em toqui la titola mai més. En el desert en veurà, ballant el cha-cha-cha.
Per això sóc un enemic d’Alà ? Si no m’agrada ni la rumba ni el jazz, que hi puc fer.
Aiatol·là no em toqui la titola, aiatol·là no em toqui la titola, aiatol·là no em toqui la titola mai més .
Només venia a comprar pa, però tot se’m va esguerrar, només venia a comprar pa, i em vau ensenyar l’Alcorà.
En el desert en veurà, ballant el cha-cha-cha.
Per això sóc un enemic d’Alà ? Si no m’agrada ni la rumba ni el jazz, que hi puc fer.

Aiatol·là no em toqui la titola, aiatol·là no em toqui la titola, aiatol·là no em toqui la titola mai més .

Aiatol·là em va.

Signat S. T.

 


Venen bons dies per a començar una tranquil·la lectura al solet.

Llançà, paral·lel 80







Añadir comentario acerca de esta página:
Tu nombre:
Tu mensaje:

 
  Avui han vingut 10 visitantes (16 clics a subpáginas) . Salut !  
 
=> ¿Desea una página web gratis? Pues, haz clic aquí! <=