Cròniques de Llançà, I - V - VI - VII.
 


  Cròniques de Llançà. 
Part I
A través dels Llibres d’Actes de l’Ajuntament. 1841 – 1858                                                               Lluís Feliu i Pumarola
 
  21 de gener de 1841 – Pels treballs prestats s’eximeix del pagament de les contribucions anuals al mestre del mateix ajuntament Franco Castelló, i pels treballs i serveis a José (?) Asarrach, conegut com ‘l’avi del Port’. Es recomana buscar una persona idònia i capça pel servei de rellotger. S’anomena a Jaime Oriol, contractat amb una paga de divuit duros.   *** 1848 – Doctor Alejo Miguel metge cirurgià condecorat amb la creu d’Isabel La Catòlica, certifica reconèixer a Vicente Duran una hèrnia inguinal incomplerta al costat dret. El doctor apunta que aquestes afeccions són susceptibles a la baixada dels baròmetres i a la variació atmosfèrica. Els pacients se’n ressenten amb nàusees i vòmits, obligant-los a fer llit.   1849 – L’ajuntament demana als majors contribuents un préstec reintegrable. Es demana a particulars de ‘bona voluntat’ que avancin 3.554 rals. S’havien de tractar els interessos  a pagar segons el temps de manera justa, ja que el poble es desentenia d’un avançament en els pagaments tot hi haver-s’hi compromès.   29 d’abril de 1849 – Es fa la numeració de les cases i desprès es formarà un padró dels camins veïnals i de tot el veïnat.   20 de juny de 1849 – L’ajuntament proposa de manar a les ‘clases pudientes’ per tal de que avancin els diners del trimestre per tal que la ‘clase indigente’ pugui sobreviure fins la pròxima verema.   20 de juliol de 1849 – Les accions contra els morosos no fan cap efecte sobre les arques de la vila, donat que la misèria que afligia a la població era molt grossa. S’acorda no cobrar als morosos fins la pròxima verema, però continuar amb les expropiacions als morosos. Al 29 del mateix mes, amb les arques totalment al descobert, es decideix deixar de banda les expropiacions de bens per què la misèria es tant grossa que aquestes no cobreixen ni una minsa part dels deutes dels deutes dels morosos. A final s’acorda fer comprometre ‘moralment’ als morosos que pagaran com puguin amb la pròxima verema.   20 d’abril de 1853 – El local de les escoles està molt malament i es proposa fer les classes al local de baix de la Casa Capitular, on es podria adequar un saló. El preu estimat de les obres és de 2000 rals.         20 d’agost de 1853 – Alguns veïns del poble, especialment del carrer Riamera, ara Salmerón, es queixen de que donat el mal estat de rec Madral, en què alguns propietaris obstrueixen el curs de l’aigua, fens que aquestes quedin embassades, infectes i fètides. L’Ajuntament actua i dona l’ordre de deixar baixar les aigües i netejar tots els recs que facin pudor.   12 d’octubre de 1853 – L’hospital de la vila no té recursos i no pot donar cura ni aliment a molts malalts. Sempre ha estat un lloc de recollida i curació per a la gent del poble dintre de les seues capacitats, però ara té grans mancances a falta de filantropia de la gent adinerada del poble.   1854 – El senyor José Feliu és declarat per unanimitat de l’Ajuntament a no ser apte pel servei d’armes, a no fer la talla reglamentària pels mosso de “ cinco pies menos una pulgada ”, uns 148 cm. . Al senyor Pedro Compte i Baró l’Ajuntament el declara apte físicament, però declara que al ser molt pobre i tenir la mare impossibilitada i ser pobre de solemnitat, i que l’única és el seu jornal tret d’una vinya pobre, sigui declarat exempt de fer el servei d’armes. L’Ajuntament diu que si.   15 de juliol de 1854 – “Alzamiento de Dulce y O’Donnell. Viva la reina. Viva la Constitución. Viva la libertat. Viva la moralidad. Las autoridades espontáneamente a favor.”   Novembre de 1854 – Es reuneix l’Ajuntament, la Junta de Sanitat i els majors contribuents, per trobar la manera més ràpida i eficaç per eixamplar “el mezquino cementerio de esta villa, pues a resultas de su estrechez siempre que conviene a abrir sepulturas, causa el mayor rubor y compasión al ver sacar los restos que no tienen ni la decencia ni el descanso que manda nuestra santa religión”. Per altra banda es considerava una obra molt necessària, ja que suposaria un greu perjudici el no poder enterrar els cadàvers, si la Divina Providència no hagués preservat el poble del cruel azot del colera, tal com havia afectat a altres pobles del principat. Es decideix emplaçar-lo a l’entrada de Nostra Senyora del Port. Es desmunta la paret de pedra de l’antic cementiri situat davant l’església parroquial, quedant tot net i lliure i engrandint la plaça i arranjant tot aquell terreny que era un “verdadero muladar, que solo sirve para jugar y ensuciarse las criaturas, y que distraen a los feligreses durante los Divinos Oficios”. La vila comptava 419 veïns.   17 de desembre de 1854 – Es fa present un pou del carrer Puig de munt amb les baranes massa baixes i deteriorades, que fa que a les nits fosques pugui causar alguna desgràcia. S’acorda enterrar-lo donada la poca utilitat i tenir l’aigua no potable.   ***   1855 – “ Se da cuenta de una Real Orden permitiendo importar y exportar por cabotaje en este puerto.”. S’acorda rebaixar 120 rals dels arbitris del “mesón” i recarregar-los a la “panaderia”.L’Ajuntament dóna permís per “ hacer una zanja, ‘vulgo rech’ ”. Es pren mitja vessana de terreny d’un camp de D. Jayme Pares, indemnitzant-lo, per engrandir el cementiri..   23 d’agost de 1855 – Es reclama que es facin desaparèixer els femers dels carrers i les aigües embassades per causar perjudicis en la salut pública.   25 de novembre de 1855 – El veïnat de ‘La Vall’ demana la segregació del Port de la Selva.   16 de desembre de 1855 – El ‘mesonero’ demana una rebaixa dels impostos ja que “ por las criticas circunstancias en que se allá el país hay pocos transeúntes, y de la vendimia ninguno, que es cuando recogía mayor numero de ellos .”.       *** 27 de febrer de 1856 – “... Se acuerda en unión de los mayores contribuyentes comprar el reloj vecinal ...”   9 de setembre de 1856 – “... es público la contaminación por la enfermedad del OIDIUM en el viñedo, la que en este año como en los anteriores a reducido la cosecha a la nulidad …”   ***   22 de març de 1857 – “ El Governador Civil ordena a l’Ajuntament que junt amb la unió dels major contribuents votin les quantitats o recursos per afrontar l’execució del camí veïnal de Torroella de Montgrí a la transversal de Tarragona a Palamós, d’acord amb el reial decret de 3 d’abril de 1848. L’Ajuntament declara la seua impossibilitat de compromís de cap espècie, donat les molt dolentes collites de fa anys. Amés, considera que la participació en tals obres no són “... de ninguna utilidad para esta población, ya que la distancia de seis leguas que la separa de aquella no se practica con la misma ningún trafico ...”. A demés, l’Ajuntament senyala que en cas d’haver-hi diners per invertir ho faria en la continuació del camí cap a Figueres, a les hores paralitzat.   13 d’abril de 1857 – Sobre l’engrandiment del cementiri del Port es considera que el més car serà comprar el terreny, ja que els veïns que tenen carros i cavalls es presten a transportar gratis els materials.   17 de maig de 1857 – “... el aumento de 2000 reales para los gastos de escuela se considera innecesario, por estar provisto el establecimiento de los enseres necesarios…”   14 de juny de 1857 – “ Se desestima un recurso de los vecinos de la calle Riamera pidiendo se vuelva la ribera Massot a su primitivo curso.”.   7 de juliol de 1857 – Sobre l’assumpte del cementiri municipal. “… con el fin de orillar estas dificultades el propietario D. Juan Deu y Pujol, con el desprendimiento que le caracteriza, voluntariamente, se ha constituido en responsable con sus bienes de la cantidad de cuarenta duros, que este día se ha entregado a Bassagoda habiéndose firmado el competente documento …”. L’Alcalde i tot l’Ajuntament donen les gràcies a Juan Deu i  Pujol “... por su noble i filantrópico proceder.”. Acte seguit, trobant-se el poble en un gran estat d’aflicció, l’Ajuntament té un greu inconvenient per fer-se càrrec de les despeses de “menage y premios” de l’escola, que pugen a 1200 rals, “... en consecuencia se ha reducido a la mitad el numero de niños que concurren en el día a la escuela.”.   30 d’agost de 1857 – S’acorda convenient refer el camí a Figueres abans que les pluges l’acabin de fer malbé. Si destinaran 500 rals del pressupost  de l’any, i si no fossin suficients se’n podran fer servir fins a 200 rals a càrrec del pressupost del proper any.   4 d’octubre de 1857 – L’Ajuntament, reunit amb el majors contribuents, vol formar un expedient de calamitat per tal que li sigui perdonada la quota de contribució, per haver-se perdut les collites de vi de sis anys seguits. Ja que la plaga d’OIDIUM a atacat totes les vinyes. “... los contribuyentes no podrán satisfacer la contribución, y aun que se proceda contra ellos con  medidas coactivas, ningún provecho al tesoro, y los contribuyentes se verán privados de los escasos muebles que puedan tener en sus casas, pues en cuanto a dinero ni para comprar lo más útil y imprescindible les queda ...”     *** 19 d’octubre de 1858 – Es presenten al públic la última rectificació del amillarament que ha practicat la Junta Pericial. Es presenten moltíssimes reclamacions de particulars, fundamentalment totes elles per haver-se ‘encabut’ més metres de terreny del que en realitat tenien les finques. Gran part de la població està disposada a suplir les despeses de la medició de tot el districte, sent aquesta la veritable base per què l’amillarament es pugui confeccionar correctament.   8 de novembre de 1858 – Gràcies a una subscripció popular oberta al poble, s’ha aconseguit construir la font tant desitjada pels habitants, que estarà al servei del públic ben aviat. El problema de la reparació i manteniment de les bombes, quedarà a càrrec del mateix constructor el senyor Ventura Vachilleria.   27 de desembre de 1858 – Es manifesta que el local de l’escola no reuneix els requisits per què la mainada. pugui disfrutar de la comoditat necessària a les hores de classe, i sent tot una ruina i un dia podria passar una desgràcia, s’explica que : “ ... habiendo construido el señor D. Luís Montiel una casa a propósito para dicho establecimiento, la cual reúne la ventaja de tener una habitación para el maestro,  la cual ha ofrecido arrendar por el precio de dos onzas de oro anuales...”. Assabentada la Corporació, s’acorda per unanimitat arrendar la casa a partir dels primers de gener.   ***
A diumenge 8 de gener de 2012.

Cròniques de Llançà. 
Part II A través dels Llibres d’Actes de l’Ajuntament. 1859 – 1867     Lluís Feliu i Pumarola     1859 – Es juren els càrrecs amb aquesta formula : “¿ Juráis a Dios y por los Santos Evangelios guardar y hacer guardar la Constitución y las leyes y ejercer fielmente las funciones del rango por lo que sois nombrados ?   20 de febrer de 1859 – El Boletín Oficial insta a posar en marxa la nomenclatura dels carrers i la numeració de les cases, l’Ajuntament observa que s’ha de fer en poc temps i s’ha de deliberar sobre el tema. “... y habiendo deliberado y considerado que la mayor parte de la calles de la villa no tienen nombre ni las casas número, se acordó que todas las calles que tienen título no se altere y que se las de a las que carecen de él …”. Donat que la situació econòmica del poble era crítica, i que la compra de rajoles amb els noms no es podia assumir, s’acorda que : “... se formen lápidas de simiento romano i cal en las cuales se pondrán las inscripciones …”.   9 d’octubre de 1859 – Es llegeix una comunicació de la Administración de Hacienda Publica advertint que si en el termini de uns dies no es satisfà el que es deu de les contribucions, s’enviarà un comissionat contra la Corporació. El senyor síndic D. Juan Deu i Pujol que s’ha de menar la pressa als deutors, per tal de poder pagar a hisenda. Durant dies, l’Ajuntament delibera amb quins mitjans podrà fer front a la quantitat reclamada per hisenda. El secretari llegeix el què s’ha de pagar segons les matèries : “ Por vino ... 1800. Por aceite ... 970. Por aguardiente ... 300. Por vinagre 30. Por jabón ... 400.”. L’Ajuntament no troba la manera de recaptar els impostos i s’acorda acudir al governador per què tingui en consideració que les pèrdues repetides de les collites durant anys, fa impossible complir amb les contribucions, i que fins i tot perilla poder mantenir l’escola en marxa, molt menys tal com es demana tenir una mestra per les nenes.   24 de desembre de 1859 – L’ajuntament rep una carta del governador accedint que s’exclogui del pressupost la dotació d’una mestra per les nenes.   *** 11 de març de 1860 – “... Se da cuenta de una comunicación a instancia de la Hacienda Publica en la que la Excelentísima Diputación Provincial manifiesta haber concedido la exclusión de la venta de carne al por menor durante el corriente año …”.   26 d’agost de 1860 – “… el señor primer teniente de alcalde D. Juan Deu y Castells ha observado que en varios puntos de la población, algunos particulares por conveniencia abren el las calles balsas para amarar cal …”. Com que els carrers són tant concorreguts com la plaça principal, això podria ocasionar perjudicis. L’Ajuntament dóna l’ordre de que es tapin les balses. També es fa notar que el pesos i mides que fan servir algunes botigues, per l’ús continuat que es fa d’elles, i sense ànim d’estafar per part dels botiguers, es pot defraudar al públic en general. Per tant es considera necessari nombrar un ‘afinador’; el nomenament recau en Baltasar Cuntonet.   12 de setembre de 1860 – El regidor Joan Deu i Pujol proposa per alleugerir els impostos al poble la supressió del guarda de camp, ja que hi havien moltes queixes dels veïns sobre el poc respecte a la propietat que hi havia. El segon tinent d’alcalde s’hi oposa exposant que si amb el guarda ja hi havia molts atemptats contra la propietat, sense el guarda seria molt pitjor. També es proposa suprimir el pressupost consignat al predicador de la quaresma, però es decideix que com que fa molts anys que està consignada al pressupost es té que respectar com “ ... una imposición establecida por los antiguos ...”. Posat tot això a votació, s¡acorda per majoria suprimir el guarda de camp i la l’almoina del predicador, amb el vot en contra de Joan Deu i Castells.   7 d’octubre de 1860 – S’atenen les proposicions fetes per Baltasar Cuntonet per afinar els pesos i mides. Seguidament es detallen els valors en pesos i capacitats en cèntims i rals. “... ordenándose se haga publica esta disposición debiendo todos los tenderos y compradores atenerse a ellas.”.   ***   2 de gener de 1861 – El Gobierno de su S. M., en una comunicació del governador civil, persuadeix al consistori a mantenir i sostenir l’útil, necessari i convenient hospital asil que hi ha a la població. Per unanimitat es consigna la quantitat de tres mil rals a pagar en sis anys, quantitat que es considera suficient a més de la que S. M. Es dignés dispensar. S’anomena un agutzil en la persona del senyor Andrés Suñer, i una comissió per cobrar els treballs cadastrals formada pels senyors José Verdaguer i Juan Vilallonga.   19 de maig de 1861 – L’Ajuntament aixeca una queixa al governador civil contra l’administrador de Selva de Mar, per considerar abusiu el preu que s’ha de pagar per el padró de les cavalleries, i per cobrar quantitats de més en el despatx de bucs. També “ ... se rechazan con indignación la expresuones que en contra de individuos de esta Corporación de permite el administrador ...”.    14 de juliol de 1861 – Es llegeix una comunicació del Governador Civil traslladant la del Administrador General de Aduanas de la Provincia, que segons les Ordenanzas Generales de Aduanas, queda derogat el reial decret de S. M. queda derogat el reial decret de S. M. que permetia l’embarg de fruits del país per la platja del poble i també la de Sant Miquel de Colera, per tan tot s’hauria d’embarcar al Port de la Selva. Veient els greus perjudicis que això ocasionava, s’invita a l’Ajuntament de Sant Miquel de Colera a formar part de la reclamació que es dirigirà a S.M. un (?) al poble amb facultat de despatxar a l’estranger.   18 d’agost de 1861 – Es crea “... una comisión para que vigile el aseo i policía ( neteja ) de la población al igual que la limpieza de las zanjas.”.   28 de desembre de 1861 – “... por unanimidad se acuerda fijar el precio de seis reales en libra carnicera, al tocino fresco, cordero y carnero, el de cinco al buey, ternero y ternera, y el de macho cabrío a cuatro reales treinta céntimos …”.   6 de maig de 1862 – El primer tinent d’alcalde D. José Verdaguer que havent anat la comissió de l’Ajuntament a l’ofici de Sant Toribi, a l’hora de passar el mossèn demanant l’almoina, es va saltar el banc que ocupava la corporació, cosa que van considerar com un ‘desaire’ infringit a la municipalitat. El regidor D. Juan Deu i Castells, que també era a la missa, va considerar que l’acte del capellà no va ser intencionat. Amb tot, es proposa que l’acte es posi en coneixement del Governador Civil per tal que dicti la procedència oportuna en desgreuge de la corporació. Resta el vot en contra del regidor Juan Deu i Castells que opina que el què va passar va ser un acte involuntari.   1 de juny de 1862 – Els veïns del carrer Riamera i els de la resta de la part baixa del poble, es queixen dels estralls que ocasionen les repetides inundacions. L’Ajuntament examina el terreny i estima que no tant sols la ribera ocasiona el mal, sinó també el rec Madral. “... las obras que en algunos puntos han construido los propietarios en el ( rec Madral) y del embarazo que se forma en el pequeño puente junto a la casa de los sucesores de Rafael Brague en la calle Riamera. Y como con muy poco coste podría remediarse parte de estos inconvenientes construyendo una cloaca que pasa por la calle de la Muralla hasta el albañal y derribando el puente.     *** 29 de març de 1963 – L’Ajuntament discuteix si encara és acceptable l’arrendament de la carnisseria en exclusiva, donat que els 2000 rals de benefici són una quantitat ínfima. Per tant es proposa canviar la instrucció d’exclusivitat de 21 de desembre de 1856, per la llibertat en la venta. “... Con ella seria posible se estableciesen otros contratantes con la que el público puede salir beneficioso adquiriendo las carnes a más cómodo precio del que en la actualidad paga, y también habiendo competencia que la calidad será más buena …”   28 de juny de 1863 – Es fa present que s’hauria de complir per el M. E. S. Governador Civil de la Província, que calia nomenar un inspector “ ... para que reconozca vivas y también muertas las reses que se maten para consumo de la población, a fin de asegurar que su estado es bueno y no se hallan atacadas por ninguna enfermedad que pueda perjudicar a la generalidad del pueblo …”.   4 de octubre de 1863 – El regidor senior José Verdaguer fa present que ha observat que el senyor D. Narciso Gifre y Trobat, havia plantat quatre arbres dins la llera de la ribera dita Prim, i que si bé ara no implica cap problema, quan es facin més grossos serien un destorb pel pas de l’aigua. S’acorda per unanimitat que es faci saber a Narcís Gifre que ha de treure els arbres de dins de la ribera immediatament, i que per evitar més ‘disgustos’ sobre les plantacions, sempre li caldria el permís de la corporació per plantar arbres fora del llindar de la seua propietat. També s’acorda ordenar als amos de les finques que retallin les bardes dels marges ja que, “... en determinados puntos con dificultad puede transitar una caballería cargada ...”.   29 de novembre de 1863 – “… Por parte de los obreros de esta parroquia se le había hecho entrega de una lista en la que se hallaban inscritos varios señores que voluntariamente han ofrecido entregar una cantidad para la recomposición del órgano de la Iglesia …”. Es fa una subscripció popular per a qui hi vulgui col·laborar. L’Ajuntament hi aporta 500 rals de les despeses imprevistes.   28 de decembre de 1863 – “... El alcalde presidente D. rafael Duran declarando abierta la sesión dijo : que con el último temporal de aguas se ha derribado la pared del cementerio del lado de oriente y como pueden introducirse animales se considera debe procederse a su reparación.”.   28 de febrer de 1864 – S’acorda per unanimitat contractar un guarda municipal de camp per un sou de 2190 rals.   22 de maig de 1864 – Es dóna vista a un recurs presentat per la senyora Antònia Lluch viuda de Dalfau i altres veïns, “... reclamando se obligue a don Rafael Tolsanas a quitar las obras que ha practicado en el pozo publico contiguo a su casa, con las cuales se hace dificultosa la saca de agua.”. L’Ajuntament acorda anar a inspeccionar el lloc i d’existir una obra inadequada, el senyor Tolsanas hauria de treure-la en el termini d’un mes.    26 de juny de 1864 – S’anomena com “... inspector de las carnes’ al (…) D. Antonio Quintana a quien se satisfará los 360 reales que señala el real decreto ...”. El senyo Rafael Tolsanas envia una comunicació a l’Ajuntament sobre l’ordre de destruir les obres que havia fet al pou públic. La corporació ‘s’estranya de les expressions del senyor Tolsanas titllant-los d’arbitraris. L’Ajuntament li confirma que si no compleix l’ordre en un temps de 15 dies, el mateix Ajuntament farà el treball pagant les costes el senyor Tolsanas, cosa que no el deslliuraria d’algun correctiu per la seua desobediència. El senyor Tolsanas reclama al governador Civil contra la providència de l’Ajuntament.   *** 21 de maig de 1865 – L’Excel·lentissim Governador Civil fa saber a la corporació que l’Ajuntament de Sant Miquel de Colera s’ha ofert a pagar el valor dels terrenys que s’han d’ocupar per la construcció del camí ferro de Barcelona a França. El Governador Civil insta a l’Ajuntament de Llançà a imitar l’exemple. Aquest acorda que degut al poc transit entre les dues poblacions no cal indemnitzar cap terreny ni donar cap altre direcció al camí de carruatges que va a Colera.   13 d’agost de 1865 – Es llegeix una comunicació on la ‘Junta Local de Instrucción Publica’ fa arribar a l’Ajuntament manifestant “... la incapacidad del local donde se alza la escuela publica  de niños el cual falto de luz los días nublados y de ventilación en verano hace sufrir a los nuños incomodidades (...) se construya un local a propósito detrás de la Casa Consistorial..   15 d’agost de 1865 – Sobre el tema del nou local per l’escola, s’acorda sol·licitar al senyor Governador Civil, ordeni a l’arquitecte provincial passi per la població per formar un plànol i el pressupost de l’obra.   30 de setembre de 1865 – “Seguidamente se dió cuenta de un recurso presentado por Jaime Calsina, Juan Fulcara, y Pedro Mallol Ferrer solicitando se les permita construir casas en el terreno comunal existente en el ‘Arenal del Puerto’ mancándoles la línea que deban seguir ...”.   10 de desembre de 1865 – “Seguidamente de da cuenta de una instancia presentada por D. José María Lanssaq solicitando se le permita construir una habitación en el terreno comunal existente en la Plaza de la Constitución y a la izquierda de la entrada de la calle nombrada Dentro la villa, mientras duren las obras de la línea férrea ...”. Un cop acabada la línia fèrria, el local quedaria a favor de l’Ajuntament i a demés es donarien 480 rals per què s’invertissin en obres d’utilitat pública. L’Ajuntament accepta ja que el lloc resulta ser un dipòsit il·legal d’escombraries, però dóna una sèrie de normes per a la construcció.   ***   21 de gener de 1866 – “... habiendo concedido el Excelentísimo Gobernador Civil del Principado un puesto de cuatro Mozos de la Escuadra para permanecer en esta villa para el sostén del orden mientras duren las obras de la línea férrea ...”. L’Ajuntament vol procurar-los una casa quartell per evitar als veïns la “... penosa carga del alojamiento”. Al cas el senyor D. Juan Sabater ofereix una habitació per llogar amb “regulares comodidades y a módico precio”. El preu és de trenta duros anuals, per parar la casa quartell amb llits i útils indispensables, s’obrirà una subscripció  a la que “ indudablemente se inscribirán la mayor parte de los vecinos atendiendo al objeto a que se dirige.”.   9 de desembre de 1866 – D. Francisco Gin Jaume presenta un recurs en el que sol·licita se li senyali la línia que ha de seguir en l’obra que vol efectuar en el terreny de la seua propietat davant de la casa que té al carrer Riamera. L’Ajuntament examina el títol de propietat i dóna permís per construir.   13 de gener de 1867 – El senyor Governador Civil invita a l’Ajuntament que subscrigui, si vol, una contribució per una làpida de marbre per què guardin les restes del excel·lentissim senyor Mariano Álvarez de Castro. L’Ajuntament col·labora amb cinc escuts.   10 de febrer de 1867 – Per culpa de la crisi que afecta a la població es proposa rebaixar el sou del secretari i treure del pressupost la partida de la mestra de nenes, inexistent en aquell moment. Tot s’aprova per majoria.   24 de febrer de 1867 – L’Ajuntament del Port de la Selva notifica al de Llançà la necessitat de fer un camí, que juntament amb el de Selva de Mar enllaci amb el camí que duu a la via fèrria. L’Ajuntament de Llançà considera que aquest camí ja podria estar fet feia anys, quan aquí es va obrir la carretera cap a Figueres, ja que les altres ‘dos Selvas’ van donar als seus camins altres direccions. Conclouen que el camí de les dues poblacions és poc costós per passar molt a prop de mar, i que el de Llançà, per passar per terrenys indemnitzables quadruplicaria la despesa de les dues Selves, amés aquí s’havia de construir un costós pont per arribar a l’estació. Es decideix que aquelles dues poblacions han de construir el camí pel seu compte.   9 de juny de 1867 – La ‘Junta de Instrucción Publica de la Província’ fa saber que el càrrec de mestra interina ha recaigut sobre la senyora Catalina Estruch, i emplaça a l’Ajuntament a trobar un local. També ‘el Jefe de la Guardia Civil’ demana que es senyali una casa on pugui estar recollida aquesta força. A aGuàrdia Civil s’acorda col·locar-la al segon pis de la Casa Consistorial, ocupat pel porter, al qui se li ordena que el desocupi.   16 de juny de 1867 – Una comunicació del Governador Civil de la província estipula una multa de cinc escuts als regidors que faltin a les sessions.   19 de juny de 1867 – El ‘Jefe’ de la Guardia Civil es queixa es queixa del local i en reclama un altre, l’Ajuntament acorda contestar que degut a la falta de recursos no es pot llogar una altra casa, poguent-se quedar aquesta força al lloc de la Casa Consistorial.    7 de juliol de 1867 – El Governador Civil insta a trobar un local per la Guàrdia Civil, i que es pagui del fons d’imprevistos. Ara el consistori busca un local per a la mestra de nenes, al final lloga el segon pis de la casa del senyor Juan Deu i Castells per 4 escuts al mes.   11 d’agost de 1867 – L’Ajuntament rep una demanda per part del Excelentísimo Duque de Medinaceli sol·licitant que se’l declari ‘Señor solariego y campal del Condado de Ampurias’. L’Ajuntament reunit sospesa molt aquesta demanda ja que consideren que “... tal pretensión es de mucha transcendencia para la población ...”, posant en cert dubte que el pobles estès comprès en el districte de Castelló d’Empúries. Pet tant “... resuelto por algunos de los documentos antiguos que existen en el archivo del Ayuntamiento que la pretensión puede ser infundada por no estar comprendida esta villa en el Condado de Ampurias y que puede también el expresado Ex Sr. Duque de Medinaceli perdido el derecho al Condado por habérsele incautado el Estado parte de el como procedente del suprimido monasterio de S. Pedro de Roda, por unanimidad se acuerda se siga la causa y se den poderes al señor procurador …”.

Cròniques de Llançà (III) A través dels llibres d'Actes de l'Ajuntament : 1867 / 1869      Lluís Feliu i Pumarola
13 de gener de 1867 – El President fa lectura d'una comunicació del Governador Civil per tal que l'Ajuntament es subscrivís, si fos del seu gust, a una contribució per tal de comprar un sepulcre de marbre que guardi les restes del "ínclito Exc. Sr. D. Mariano Álvarez de Castro". S'acorda per unanimitat contribuir-hi amb una mòdica quantitat de la partida de 'Gastos imprevistos', ja que la manca de fons no permet una major quantitat.
27 de gener de 1867 – Degut a la gran crisi que es pateix, el senyor regidor Vicens Girval proposa que es redueixi el sou del secretari en la quantitat de cent escuts. El segon tinent d'alcalde Miguel Estela considera que la feina del secretari a augmentat molt i el seu sou és just. Posat a votació s'acorda per majoria rebaixar el sou del secretari.
17 de febrer de 1867 – Es creen uns impostos extraordinaris per valor de set-cents escuts per cobrir el dèficit de l'Ajuntament.
24 de febrer de 1867 – Es llegeix una comunicació del Governador Civil sobre la conveniència i necessitat de construir un camí que enllaci el Port de la Selva amb la via fèrria cap a Barcelona. L'Ajuntament de Llançà declara que fa anys que el Port de la Selva podria haver enllaçat quan es va fer la carretera de Selva de Mar a Figueres, i la van voler fer en una altre direcció. El cost del tram per part del Port de la Selva seria barat i de fàcil construcció, ja que són terrenys planers i prop del mar, no així el tram per part de Llançà cap a ells, amb terrenys dificultosos i moltes expropiacions. Per tant s'acorda que siguin aquelles poblacions les que facin el camí, ja que són per a elles la necessitat i el benefici.
9 de juny de 1867 – S'anomena mestra interina a Catalina Estruch, i s'acorda practicar les diligències necessàries per ubicar l'escola. El 'Jefe de la Guardia Civil' envia una comunicació per tal es disposi una casa on es pugui estar reunida la força. S'acorda instal·lar-la al segon pis de la casa consistorial, per tal motiu el porter té que desallotjar el pis.
10 de juny de 1867 – S'acorda apujar l'impost sobre les carns : "Diez céntimos por libra en las carnes muertas de vuey carnero, 18 céntimos en la de los cerdos."
16 de juny de 1867 – Una comunicació del senyor Governador de la Província, prevé de que els regidors que faltin a les sessions seran multats amb 5 escuts. El Governador reclama una casa en condicions per a la Guardia Civil i diu que es pagui el lloguer de tal habitatge amb els 'Fondos imprevistos'. El local trobat per a l'escola de nenes serà el segon pis de la casa de Juan Deu i Castells, i en demana 4 escuts al mes de lloguer.
21 de juliol de 1867 – S'acorda fer fer unes marques per d'assenyalar les carns pesades i servides per tal d'evitar fraus.
11 d'agost de 1867 – Reunit l'Ajuntament, es delibera si s'ha de contestar la reclamació de l'Excel·lentíssim Senyor Duc de Medinaceli, per tal se'l declari "Señor Solariego y Campal del Condado de Ampurias"., ja que segons el Duc de Medinaceli aquest districte entra dins del seu terreny. Desprès de deliberar i consultar antics documents que existeixen a l'Arxiu Municipal, s'acorda que la pretensió del Duc pot ser infundada ja que aquesta població no pertany al Comptat d'Empúries, " i que puede también el expresado Excl. Sr. Duque de Medinaceli haber perdido el derecho al Condado de Ampurias por haberse incautado el Estado de parte de él como procedente del suprimido Monasterio de San Pedro de Roda". Per seguir la causa, s'anomena un procurador per a contestar al Duc.
1 d'octubre de 1869 – Es llegeix un paper entregat per la 'Junta Revolucionaria Interina de Figueras', dirigit als lliberals de Llançà en el que s'exposa que : "La fuerza militar y el pueblo de la villa de Figueras se han pronunciado al grito de Viva el Pueblo Soberano, Viva la Libertad", declarant que també s'havien pronunciat a Girona i Barcelona. En aquell moment, la Junta decideix que el partit lliberal s'ha de pronunciar, i destituir , si ho creu necessari, l'actual Ajuntament, posant-se de immediat a les ordres de la 'Junta Liberal'. Els presents, presos d'un gran entusiàsme i per la revolució que s'ha verificat en aquesta nació a favor de "La Santa Causa de la Libertad", es fan repicar les campanes per assabentar al poble de la notícia. L'Alcalde reuneix a tots els lliberals de la població per tal de formar un nou Ajuntament si ho convenen necessari.
2 d'octubre de 1869 – Els lliberals acorden formar una comissió facultada que s'encarregui de renovar en tot o en part l'actual Ajuntament, si fos necessari. Els anomenats per aquesta comissió són els senyors : Baltasar de Cremadells, Antonio Quintanas, Pablo Pagés, Estevan Parés i Mariano Heras. Se'ls hi deixa un temps per deliberar sobre la seua missió a la sala del costat. Al cap de vuit minuts tornen havent acordat per unanimitat mantenir l'actual Ajuntament, ja que tots eren considerats persones d'ordre i d'idees lliberals. Només van destituir al primer tinent d'alcalde Juan Pacreu i Guanter, posant-hi l'actual alcalde Domingo Ballesta, i el lloc de l'alcalde va ser ocupat pel senyor Joaquim Guanter Jubert.
18 d'octubre de 1869 – El regidor Vicente Girbal considera un gran pes per a la població mantenir una mestra per a nenes i tot el material que comporta. Tots els reunits s'adhereixen a la proposta i declaren suspesa del càrrec de mestra a la senyora Caterina Estruch i Bertas. També s'acorda destituir al mestre d'instrucció pública, el senyor José Palahí. Les suspensions serien molt beneficioses per l'economia del poble, i segons es declara : "No se perjudicara a la instrucción por no haber maestro público, por haber maestro particular y señoras de buena conducta con estudios suficientes para enseñar perfectamente a la juventud de esta villa.".
20 d'octubre de 1869 – Es creen dos comissions de dues persones per tal de fer un inventari dels efectes que hi ha a les escoles. També s'acorden els dies en què es celebraran les eleccions per tal de votar un nou Ajuntament, tal com ordena la 'Junta Revolucionaria Provincial' Les eleccions queden senyalades pels dies 21 i 22 d'aquest mes.
25 d'octubre de 1869 – Es convoca el nou Ajuntament elegit per sufragi universal. "Los señores nombrados para desempeñar los cargos expresados, manifestaron cumplir fielmente su cometido estando dispuestos a cortar de raíz todos los abusos, si aparecieran."
 14 de desembre de 1869 – El senyor Alejandro Verdaguer, apoderat de la seua germana Ana Verdaguer, reclama el pagament del segon trimestre del lloguer de la casa que feia d'escola. Donat que l'Ajuntament revolucionari va suprimir l'escola, es dubta si s'ha de pagar dit lloguer. Es demana que es revisi el contracte entre Pedro Verdaguer i l'antic Ajuntament. Un cop revisat el contracte es resol que la petició del senyor Alejandro Verdaguer és justa, ja que el contracte va ser signat abans de la Revolució, per tant s'ha de fer efectiu el pagament del segon trimestre.   Cròniques de Llançà (IV) A través dels llibres d'Actes de l'Ajuntament : 1872 / 1873      Lluís Feliu i Pumarola
11 de març de 1872 – Es llegeix una instància de Jaime Cervera y Molet veí de Llançà del carrer Argilar nº 3 manifestant que les ruïnes de la casa de Pedro Alemany conegut com Merjislo(?) que s’han ensorrat a causa del temporal són un perill pels transeünts del carrer Paz i Santa Lucia, i que s’haurien de demolir.
16 de juny de 1872 – El regidor senyor Pacareu diu que venint del Port caminant va veure que el senyor Miguel Galter construïa un mur de pedra entre la seua finca de la Salanca i el camí que porta del Port  la Vila, terreny que no és de la seua propietat ni té cap acord amb aquest Ajuntament tot perjudicant la via pública. S’acorda que ha de desfer d’immediat la paret i construir-la dins del seu terreny.
23 de juny de 1872 – Es notifica que el senyor jutge municipal ha rebut un despatx del de primera instància, que ha mort el procurador que representava aquest Ajuntament en el litigi mogut pel Exc. Sr. Duque de Medinaceli, i que havent passat tant de temps, encara no s’hagi nombrat cap altre procurador, i que tenen 9 dies de temps per a nombrar un altre procurador amés d’un membre del consistori amb poders per decidir sobre aquest tema. Desprès de deliberar, s’anomena a Don José Martí Llosent de Figueres i a Don Pedro Guanter Gironella, tinent d’alcalde del municipi, perquè en nom de l’Ajuntament segueixi la causa que el Duque de Medinaceli té contra aquest municipi. Els senyors Pedro Barris i Juan Balló intenten construir una paret al voral de la ribera en la desembocadura del rierol de Rigorella o la Coma i demanen al consistori els punts per on han de fer les parets, s’acorda que les parets s’han de construir seguint les vores de la ribera.
1 de setembre de 1872 – El segon tinent d’alcalde Pedro Guanter pregunta per la llista de jornades emprades en arreglar el camí de Llançà de a Figueres, es veu que la quantitat per les jornades treballades puja fins a les 50 pessetes que s’acorda satisfer. El tinent d’alcalde senyor Pedro Guanter reclama el pagament de les 17 pessetes que importen les 8 cadires i el seu transport, que es fan servir en el saló d’aquest Ajuntament. També va informar el senyor Guanter que la verema ja havia acabat i que la Junta Municipal ja podia tornar a ocupar-se dels treballs municipals.
17 de novembre de 1872 – El senyor alcalde que convé fer reparar el rellotge de la església, per tant s’avisarà al rellotger el senyor Parella per tal que vingui a recompondre’l. Seguidament el President fa present que l’administrador de l’hospital Municipal de la Vila té dos censalistes que paguen religiosament les seues pensions anuals, però com que es troben que a ells no els paguen, ells no poden satisfer les seues obligacions amb aquest ‘Santo Asilo’. S’acorda que per mitjà de l’agutzil es faci saber que tothom a de pagar els seus descoberts.
26 de gener de 1873 – El regidor senyor Pacareu demana la paraula per dir que el senyor Regent de la Parròquia cobrava ‘derechos de terraje’ per inhumar als difunts al cementiri municipal. Desprès d’una llarga discussió es pren en consideració de fer saber atentament al Regent de la Parròquia que com el Cementiri Municipal es va construir per compte del municipi, és a l’Ajuntament del municipi a qui li pertoca cobrar els drets que s’imposin per tal concepte, i ordenen al Regent de la Parròquia que d’ara en endavant s’abstingui de cobrar pel ‘derecho de terraje’, i així es farà saber al poble amb l’anunci pertinent.
9 de febrer de 1873 – El senyor Juan Galter Hostalrich veí de Figueres, demana a l’Ajuntament se li senyali la línia a seguir per fer una nova paret o tanca en el seu terreny que llinda amb un camí públic. El consistori decideix que ha de fer la nova paret 4 pams més enrere que les restes de la vella, com també ho hauran de fer els hereus de la Sra. Rosa Imbert y Feliu quan intentin construir de nou, ja que per allà s’ha disposat que hi passi un carrer que s’anomenarà la Famada(?), i que haurà de tenir 20 pams catalans (4 metres + ó -) d’amplada.
16 de febrer de 1873 – El senyor Pedro Bosch y Cervera demana en una instància la senyalització de les línies que ha de seguir i l’amplada que ha de quedar entre la casa que intenta construir i les actuals del Port, s’acorda de anar a inspeccionar el terreny el diumenge a les nou del matí, i així s’acorda que el carrer a de tenir una amplada de 40 pams amb la casa del davant, i formar una línia recta amb la resta del carrer cap a la part de ponent.
2 març de 1873 – El senyor Salvador Carreras demana de fer el pati nou que diu que té entre la seua casa i el carrer Dins la Vila, reconegut per l’Ajuntament que no existeix cap pati en tal lloc, es declara improcedent la sol·licitud del senyor Carreras.
9 de març de 1873 – El senyor President de l’Ajuntament fa constar que ha sentit veus pel poble en les que els seus habitants s’estranyen de que encara no s’hagi canviat el nom de la Plaza de la Constitució pel de Plaza de la República. Així vist que la majoria d’administrats volia tal canvi, s’acorda canviar ‘Constitució’ per ‘República’.
23 de març de 1873 – La mestressa del local on hi ha l’escola de nenes vol fer-hi obres i reparacions, i demana  a l’Ajuntament que es busqui un altre local. Es visita el primer pis de la casa que un dia fora de Honorato Paronella, es conclou que el local seria suficient si s’hi construís un ‘escusado, se blanqueara convenientemente y segun fuera el precio del alquiler’.
8 de juny de 1873 – El senyor Salvador Carreras es queixa a l’Ajuntament que la veïna senyora Maria Duran vídua de Bosch i família li tiren contínuament escombraries i immundícies a la seua casa habitació, i demana que s’actuï per evitar abusos d’aquesta naturalesa i s’eviti el perill per a la salut pública que aquests fets suposen.
31 d’agost de 1873 – Es llegeix una comunicació de l’alcalde de Figueres i una altra de la Junta de Beneficència de Tortellà demanant al cos municipal per tal de ‘recoger auxilios para socórrer a los pobres tortellanenses’, i així, tothom assabentat, passar pel poble el pròxim diumenge a recollir l’almoina, i invita a totes les autoritats judicials de la Vila per tal que assisteixin a tal benèfic acte.
7 de setembre de 1873 – ‘Seguidamente y después de haber el señor Presidente manifestado los inconvenientes que habrá en el día para pasar a recoger las dádivas para Tortellà fue acordado pasar a este fin en el día de mañana ocho del corriente.’
14 de setembre de 1873 – S’acorda que el senyor Vilallonga en el dia de demà pasi per Figueres i entregui a l’alcalde la quantitat de 325 pessetes i 5 cèntims, que recollirà de ell l’alcalde de Tortellà per ser aquesta la quantitat els socors recollits. S’encarrega al secretari que faci una llista amb els que han fet almoina i la quantitat donada, i que s’exposin al públic per poder ser examinats.
21 de setembre de 1873 – Es llegeix una sol·licitud de José Heras i Mateu, d’aquest veïnat, per tal sigui nombrat 1er enterramorts i hospitaler d’aquesta població per haver prestat serveis a la pàtria.
12 d’octubre de 1873 – L’alcalde expressa el mal estat en què esta el camí de Llançà a Figueres i també la falta de respecte a les propietats privades rurals, es tindria que crear una plaça de ‘peonero caminero con titulo de guarda de campo’, a fi i efecte d’alleugerir o reparar els defectes del camí d’aquí fins el pla de Garriguella. S’estableix que tal guarda haurà de cobrar 45 pessetes mensuals, i queda a càrrec d’aquesta corporació la compra i conservació de les eines.
19 d’octubre de 1873 – Només un veí de Llançà es presenta a la plaça de ‘guarda de campo’, és l’Honorato Pallarols Sastre, conegudes per l’ajuntament les seues bones qualitats per la feina, queda contractat i comença a treballar l’1 de novembre pròxim.
21 de desembre de 1873 – l’ajuntament visita el cementiri municipal i es va acordar que s’havia d’allargar la filera de nínxols de l’esquerra fins tocar la paret que dóna a l’est. Tanmateix es decideix fer un nou carrer de nínxols i reparar i igualar els que existeixen donada la seua fragilitat.   
Cròniques de Llançà ( V ) A través dels llibres d'Actes de l'Ajuntament : 1874 / 1877   Lluís Feliu i Pumarola
20 abril 1874 – A la sessió es dóna lectura a una comunicació de l’alcalde del Port de la Selva que invita a l’ajuntament de Llançà a què per tal de perseguir als malfactors que vagaven pels munts de Sant Pere de Roda, es formés un sometent el dia 22 del mes corrent. L’ajuntament acorda : “Que concurran todos los varones que no tengan defecto físico i sean incluidos en la edad de 18 a 60 en la Casa Consistorial a la hora de las cuatro de la mañana del expresado día.”
18 juliol 1874 – L’ajuntament acorda de gran necessitat la construcció d’un escorxador municipal. Seria tant convenient per la població per qüestions de salubritat pública com pels ingressos que es produirien pel cobrament dels seus arbitris. S’acorda la construcció de l’escorxador rere la Casa Consistorial. La responsabilitat de l’obra recau sobre el paleta de la població Sr. Miguel Teixidor, la contractació de jornalers i compra dels materials convenients.
26 juliol 1874 – L’ajuntament constata el molt mal estat en què es troba la part septentrional o cos sortint de la casa nº 1 del carrer Pilota. L’alcalde ordena la ràpida reparació o demolició del edifici, en cas de no fer dites obres s’aixecarà un expedient. També es fa saber que el Dr. Miguel demana a l’ajuntament que cedeixi la part superior de l’hospital que dóna a l’hort, per tal de dipositari els malalts de la companyia constructora del ferrocarril. L’ajuntament accepta ja que això suposa una millora per a l’hospital sense perjudici pels mateixos serveis municipals. Sempre que sigui la companyia la que es faci càrrec de l’adequació de la sala amb : “Nuevos maderos, ladrillos e yeso enyesando la parte inferior, y se construyan en ese pisos dos dormitorios y una cocina.”
18 agost 1874 – L’ajuntament paga 300 pessetes anuals al Sr. Juan Sabater per tres anys per l’arrendament del local per l’escola de nens.
20 agost 1874 – S’adjudica l’arrendament dels arbitris dels onze mesos del corrent any econòmic sobre els caps de bestiar i el peix fres per a consum públic al Sr. Juan Sabater per la quantitat de 1880 pessetes.
23 agost 1874 – Es llegeix una instància de diversos veïns del Port de Llançà en què es queixen de què sense cap permís de l’autoritat la Sra. Úrsula Fulcarà ha suprimit un camí de càrrega que travessa el Pla de la Borda, i que conduïa des del Port fins al Coll de la Farella des de temps immemorials. L’ajuntament ordena a la Sra. Úrsula Fulcarà que deixi lliure el camí tal com sempre havia estat.
27 setembre 1874 – L’alcalde manifesta la necessitat d’acabar quan abans millor el nou escorxador, ja que el propietari de l’edifici on hi ha l’actual, el Sr. José Falcó i Duran vol derruir-lo. S’acorda que el conseller Sr. Isidro Berlán pagui al director de les obres la quantitat de 1000 pessetes que se li deuen. Es fa saber a la comissió que són moltes les queixes dels veïns del carrer Riamera i Muralla per l’estat del clavegueram, principalment la travessera que les condueix al Rec Madral.
14 febrer 1875 – El regidor Sr. Berlán pregunta al Sr. President si havia donat permís a la companyia del ferrocarril per extreure sorra de la ribera, havent-hi una resposta negativa, es notifica a dita companyia la prohibició de extreure sorra de la ribera.
28 febrer 1875 – L’alcalde fa present les moltes queixes dels veïns dels carrers Muralla i Riamera per no haver-se netejat encara la cloaca principal d’aquests carrers. La Sra. Maria Bartra notifica que havent netejat la seua claveguera particular, ara tenia el desaigua de la pica del segon pis ple. S’acorda la ràpida neteja i reparació del clavegueram.
9 maig 1875 – El primer tinent d’alcalde Sr. Fèlix Miguel fa notar que apropant-se l’època de la calor, era convenient ordenar netejar i regar els carrers de la població i treure els focus d’immundícies que s’acumulen en alguns llocs. S’anomena una comissió que determini on es troba tota la pol·lució per actuar en conseqüència.
13 juny 1875 – El Sr. Alcalde fa constar la necessitat d’acabar l’obra del dipòsit de difuns del cementiri : “Y que para ello se apliquen los fondos a favor del expresado Asilo de Eterno Descanso.”
4 juliol 1875 – Es fa saber a la sessió que el Sr. Esteban Sabriá a dimitit del càrrec d’enterrador i infermer de l’hospital. Es preveu el temps de sis dies per presentar noves sol·licituds. Tanmateix es fa saber que el Subgovernador de Figueres a rellevat del càrrec de primer tinent d’alcalde al Sr. Félix Miguel i Heras per ser recaptador de contribucions d’aquest mateix poble.
11 juliol 1875 – Es presenten per la plaça d’enterrador i infermer d’aquesta vila els Srs. Pedro Giralt, Pedro Cortacans, Matías Giralt i Benito Colomer. “Despues de verificar el nombramiento por medio de sorteo y practicado resultó agraciado el solicitante Pedro Giralt e Ymbert.”. També es van llegir : “dos comunicaciones de procedencia carlista a fin de que el ayuntamiento sepa a que atenerse el día que le convenga.”
18 juliol 1875 – Comparecieron ante el ayuntamiento Pedro Giralt Ymbert y Pedro Cortacans y Casadevall manifestando el primero que si bien había sido elegido para enfermero y sepulturero, por cuestiones de familia, no podía admitir dichos cargos, y que en consecuencia quedase nombrada el segundo como único solicitante de dichas plazas, lo que queda aprobado por el ayuntamiento.”
26 juliol 1875 – En virtut de les repetides reclamacions del Sr. José Falcó a l’ajuntament per tal se li pagui l’arrendament del local que havien destinat a l’escorxador mentre es construïa el nou, l’ajuntament accepta pagar la quantitat de 10 pessetes en tal concepte.
1 agost 1875 – Es fa lectura d’una instància on la Sra. Francisca Paris i Roimans en la que demana s’assenyali l’amplada del carrer Circulo en el lloc on intenta construir una casa. L’ajuntament acorda que l’amplada del carrer ha de ser la mateixa que hi ha entre les cases nº tres i sis del carrer Afuera.
8 agost 1875 – Es paga la quantitat de 10 pessetes i 75 cèntims al Sr. Francisco Jinjaume pels treballs de fusteria a l’hospital de la vila. En llegeix una instància promoguda per diversos veïns del Port amb el resultat d’ordenar a la Sra. Úrsula Fulcarà que deixi lliure el camí que travessa la seua finca anomenada Pla de la Borda en el temps de tres dies, de no fer-ho, el netejarà l’ajuntament carregant-li a ella els costos.
29 agost 1875 – Es llegeix una instància del Sr. José Sirvent i Oriol suplicant es deixi sense efecte l’acord del dia 8 d’agost sobre el camí del Pla de la Borda, donant a entendre que els veïns del Port que creuen que tenen algun dret per poder travessar la finca poden i tenen que fer-ho valer davant l’autoritat competent. L’ajuntament veu que el camí és veïnal i necessari al públic i no pot permetre de cap manera que s’intercepti el seu ús de cap manera. Per tal no s’accepta la demanda del Sr. Sirvent, i l’insta a reclamar, si de cas, a la Comisión Provincial Permanente de la Diputación tal com mana l’article 161 de la llei municipal.
9 gener 1876 – L’actual enterramorts es nega a fer de guàrdia (nocturn?) i manifesta que l’ajuntament ja podia buscar a una altra persona pel càrrec. Així l’ajuntament anomena Esteban Sabriá infermer del sant l’hospital i enterramorts.
6 febrer 1876 – El tinent d’alcalde el Sr. Celestino Casas presenta la relació de despeses i materials emprats en la reparació de la cloaca transversal del carrer Riamera, que puja a la quantitat de 27 pessetes.
13 febrer 1876 – El Sr. Celestino Casas presenta la relació de materials i despeses per la neteja de la cloaca del carrer Muralla que puja a 91 pessetes. S’anomena al Sr. Antonio Vidal i Girbal sereno de la població i s’expedienta el corresponent títol que l’autoritza a l’ús d’armes de foc en les funcions de la seua feina. Es torna a netejar la cloaca del carrer Riamera per un import de 25 pessetes.
26 març 1876 – El Sr. Matias Tribulieix encarregat de la neteja de l’escorxador municipal ha incorregut en la multa que s’estimi oportuna per haver desobeït una ordre com individu de la Comisión de Polícia ( neteja ) Urbana y Rural. Es rep una comissió de veïns del poble que manifesten que la companyia del ferrocarril comença a enrunar el camí de ‘Las Aigas’ en el lloc de SetCasas, i que calia que l’ajuntament estigui pendent de les obres ja que : “en la compañía se observan unes tendencias muy poco halagüeñas y menos satisfactorias para esta población.”
17 abril 1876 – L’ajuntament fa saber al Governador Civil que el poble no pot actuar pel foment de la Guardia Civil : “por lo subido de su presupuesto municipal en comparación a la insignificante riqueza del país.” Es llegeix una instància del Sr. (?) Verdaguer dient que el Sr. José Sirvent a fet “acopio” de terres en el Gardissó que facilitaven l’entrada a les propietats conreades per la seua germana Maria Verdaguer impedint ara el passatge. L’ajuntament acorda fer netejar el Gardissó i que quedi lliure al trànsit i al curs de les aigües.
14 maig 1876 – S’acorda netejar la cloaca del carrer Pelota.
11 juny 1876 – El Governador Civil de la província envia una circular inserta la Bolletí Oficial Provincial per tal de que s’assignin al pròxim pressupost la quantitat de 75 pessetes per la compra d’una col·lecció de pesos i mides decimals legals. S’obliga a renunciar a l’alcalde el Sr. Andrés Albreda, del càrrec que la junta li havia atorgat al ram del peix, per haver permès la venda de peix blau per les tardes encontra de les disposicions adoptades per la Comisión de Polícia Urbana y Rural.
2 juliol 1876 – S’arrenda l’arbitri sobre la carn i el peix per consum públic del corrent any econòmic al Sr. Juan Sabater i Birba, comerciant del poble, pel preu de 3.600 pessetes. L’alcalde proposa que seria convenient invertir aquesta quantitat per construir unes escoles públiques municipals, ja que pels locals arrendats es pagava més de 400 pessetes anuals. S’acorda trobar una persona competent per fer uns plànols de les escoles i un pressupost detallat.
1 octubre 1876 – El Sr. Estevan Gonzales, veí de Barcelona, reclama que l’ajuntament obligui a la família Serradell a retirar un munt de pedres que tenen al carrer de la Ribera al costat de la casa de la consort del reclamant. L’ajuntament acorda que la família Serradell ha de retirar aquell pedregar.
12 novembre 1876 – L’ajuntament és desnonat del local que era l’escola de nenes, per tal cosa lloga una altra casa al nº 10 del carrer de la Creu pel preu de 20 pessetes al mes.
18 març 1876 – S’acorda avisar la Governador Civil de la Província del mal estat en què es troben els camins transversals a la via fèrria degut a la construcció de la mateixa, i que calia fer una paret de sosteniment sobre el camí de Terrols o Tarrols en el tram sota la via. El Sr. Alcalde posa en evidència els molts abusos que fan els carruatges al travessar la població, anant massa de pressa i embrutint als transeünts. Es disposa publicar un bàndol amb una normativa i castigar als infractors amb multes de 1 a 5 pessetes.
21 maig 1876 – L’alcalde de Figueres reclama a l’ajuntament de Llançà la quantitat de 1275 pessetes en ‘gastos carcelarios’.
10 juny 1877 – Degut al fatal estat de conservació dels nínxols del cementiri, s’acorda fer saber als respectius amos que han de reparar-los en la major brevetat possible.
24 juny 1877 – El Sr. Juan Majuelo reclama se li senyali l’amplada del carrer Sant Vicens entre la casa nº 8 i la nº 3, on vol fer una nova construcció de : “16 palmos catalanes en lugar de los 14 que hoy en dia solamente tiene.”
1 juliol 1877 – Al trobar-se les aigües embassades al nord de les cases 11 i 12 del carrer de Mar, s’acorda que els Srs. Vicente Girbal, Ramon Ballesta i Juan Majuelo han de netejar la rasa que hi ha entre les seues respectives finques.
19 agost 1877 – Es destitueix del càrrec d’enterramorts i infermer de l’hospital municipal al Sr. Estevan Sabriá per incompliment de les seus funcions. Dies desprès s’atorga la plaça al Sr. Matias Giralt i Miró.

 

Cròniques de Llançà ( VI ) 2016

A través dels llibres d'Actes de l'Ajuntament : 1876 / 1880

  Lluís Feliu i Pumarola

 

 

18 març 1876 – S’acorda avisar la Governador Civil de la Província del mal estat en què es troben els camins transversals a la via fèrria degut a la construcció de la mateixa, i que calia fer una paret de sosteniment sobre el camí de Terrols o Tarrols en el tram sota la via. El Sr. Alcalde posa en evidència els molts abusos que fan els carruatges al travessar la població, anant massa de pressa i embrutint als transeünts. Es disposa publicar un bàndol amb una normativa i castigar als infractors amb multes de 1 a 5 pessetes.

 

21 maig 1876 – L’alcalde de Figueres reclama a l’ajuntament de Llançà la quantitat de 1275 pessetes en ‘gastos carcelarios’.

 

7 gener 1877 – S’acorda una comissió municipal per la recessió ( cessió ) d’objectes vinícoles a la Expocisión Vinícola Nacional de Madrid, que s’inauguraria l’abril del mateix any. La comissió va ser formada pels senyors : Celestino Cafas, Juan Majuelo, Francisco Ballesta, José Pagès Iter, Miguel Galter, Juan Iter Pujol, Aniceto Badosa, Joaquin Guanter i José Sabater.

 

20 gener 1877 – El regidor Sr. Ferrer va manifestar que ha l’estanc no hi havia cèdules de 50 cèntims. Convocat l’estanquer va dir que no era culpa seua, que ell ja les tenia demanades a la subalterna de Figueres que no en tenia en existència.

 

18 març 1877 - En virtut del mal estat dels passadissos dels camins transversals a la via fèrria en construcció, s’acorda que l’ajuntament posi en coneixement del Governador Civil aquest problema, i reclamar per ofici al Sr. Treupaderme Cap de la secció del ferrocarril en construcció, d’aprofitar l’època seca per tal de construir la paret de sosten del camí de Terrals o Tarrals en el lloc on travessa dita via fèrria.

 

8 abril 1877 – En virtut dels abusos que existeixen en la població per part dels carruatges de la mateixa, corrent a massa velocitat i embrutint als seus habitants pels carrers i demès disturbis, es publica un bàndol on els infractors serien castigats amb una munta de 5 pessetes.

 

21 maig 1877 – El Sr. Alcalde de Figueres envia un comunicat reclamant a l’ajuntament de Llançà el pagament de 1.275,75 per endarreriments carceraris.  

 

10 juny 1877 – Degut al fatal estat de conservació dels nínxols del cementiri, s’acorda fer saber als respectius amos que han de reparar-los en la major brevetat possible. També s’observa el lamentable estat en què es troben els voltants de la font pública de la Plaça i s’acorda trobar el mètode més convenient per adobar-ho.

 

24 juny 1877 – El Sr. Juan Majuelo reclama se li senyali l’amplada del carrer Sant Vicens entre la casa nº 8 i la nº 3, on vol fer una nova construcció de : “16 palmos catalanes en lugar de los 14 que hoy en dia solamente tiene.”

 

1 juliol 1877 – Al trobar-se les aigües embassades al nord de les cases 11 i 12 del carrer de Mar, s’acorda que els Srs. Vicente Girbal, Ramon Ballesta i Juan Majuelo han de netejar la rasa que hi ha entre les seues respectives finques.

 

15 juliol 1877 – L’ajuntament demana al Cap Provincial de secció que desprès dels treballs practicats a la carretera que va a Figueres, aquesta no es destrueixi fins que la nova no hagi sigut aprovada per aquest ajuntament.

 

19 agost 1877 – Es destitueix del càrrec d’enterramorts i infermer de l’hospital municipal al Sr. Estevan Sabriá per incompliment de les seus funcions. La vacant s’ha de cobrir en dos dies.

 

26 agost 1877 – Es presenta un únic aspirant a la vacant d’enterramorts i infermer, el Sr. Matias Giralt i Mirò, persona de bona conducta que espera ser elegit. El paleta Sr. Paladio (?) Jorch i Miguel és autoritzat a construir els nínxols del cementiri al preu de 30 pessetes cada un.

 

23 setembre 1877 – A fi d’evitar les immundícies a l’escorxador, s’acorda construir una cleda on col·locar el bestiar abans de ser sacrificat, i es reparin les esquerdes que hi ha a les parets i al teulat. Es renova l’arrendament al Sr. Juan Sabatè de l’escola de nens al preu de 280 pessetes anuals per l’espai d’un any.

 

14 octubre de 1877 – El Sr. Felip Castells i Costa veí del poble, declara que vol edificar al solar que te al Port entre la carretera i la platja, i se li senyalin les línies de les façanes que intenta construir. L’ajuntament que s’ha d’edificar a una distància de 48 pams de la paret septentrional de la des hereus de Jaime Clampells, les altres línies han de seguir les construccions i la carretera i la dels nord es construeixi on hagi senyalat la competent autoritat de Marina segons disposi la llei d’aigües vigent. També el Sr. Vicente Girbal demana se li senyalin les línies de les parets d’un pati que intenta construir a la placeta de San Pedro.

 

21 octubre 1877 – El Sr. Pedro Coll reclama el pagament del lloguer de l’escola de nenes. S’acorda pagar-li la quantitat de 55 pessetes pels mesos endarrerits.

 

24 febrer 1878 – El Governador Civil de la província aprova el pressupost municipal de l’any econòmic 1877-78 valorat en 6.825, 85 pessetes, important les despeses 6.822,75 pessetes, amb un sobrant 3 pessetes i 10 cèntims. Seguidament l’ajuntament aprova llogar una habitació de la seua propietat a la Plaça de la Constitució contigua a l’església parroquial. Es lloga a Pedro Jofre i Serradell per 6 duros anuals.

 

17 març 1878 – Es dóna lectura a una instància del Sr. Luis Montiel veí de Girona per tal que fos rellevat de tota quota de consums per quan no te casa oberta en aquesta població i menja a casa de la Sra. Paula Pujol, l’ajuntament dóna per bona aquesta reclamació davant l’Ex. Governador Provincial. El Sr. Dalfau i Lluch demana amb una instància que l’ajuntament li doni permís per a construir al racó que forma la casa nº 9 del carrer de La Pelota per evitar el munt de brutícies que allà s’hi dipositen i mantenir el carrer més net. Se li concedeix que tanqui el lloc seguint la línia que marquen les cases nº 11 i 13 i la dita casa nº 9. S’anomena com a Comissionat per tal de verificar l’entrega del mossos a la ‘Caja’ de la capital al Sr. Juan Ferrer Xauvet.

 

31 març 1878 – S’acorda de fer un nou amillarament donat els molt defectes que te l’encara vigent de l’any 1861.

 

21 juliol 1878 – L’ajuntament acorda pagar a Matias Tribulieix per la vigilància de la plaça de l’escorxador i portar la llista dels caps sacrificats, la quantitat de 45 pessetes corresponents als tres últims trimestres.

 

28 juliol 1878 – Es dóna lectura als apressaments invocats per aquest ajuntament contra els mossos : Domingo Casadevall, Gregorio Molins i Giralt, i Rafael Pontoner i Puig, per no haver-se presenta a la caixa de reclutament de Girona.      

31 maig 1879 – En sessió extraordinària es tracta la demanda dels veïns del poble de Sant Silvestre en la qual demanen segregar-se del districte municipal de Sant Miguel de Culera i agregar-se al d’aquesta vila en vista dels beneficis que d’ella esperen. L’ajuntament de Llançà accepta aquesta petició tal com l’accepta l’ajuntament de Sant Miguel de Culera considerant que no hi ha cap perjudici ni per l’un ni per l’altre municipi.

 

8 juny 1879 – El Sr. Jeroni Forch i Berta veí de Girona sol·licita poder construir una galeria al carrer Dentro Vila, vist el dibuix, l’ajuntament acorda desestimar la reclamació per perjudicar aquesta la casa contigua de la ‘Doma’ ( domer ) que li pertany. El Sr. Juan Sabater demana se li marquin les línies per poder edificar al solar de l’Hostal, que ha comprat a la Hacienda, l’ajuntament li dóna les línies que sumen el total del solar de 90 metres comprat a la Hacienda.

 

22 juny 1879 – El Sr. José Sirvent i quatre veïns més reclamen la insuficiència d’amplada entre la casa de la senyora Úrsula Fulcarà i el solar de l’Hostal, l’ajuntament vist el problema acorda no poder atendre la petició dels veïns.

 

6 juliol 1879 – Es dóna compte d’un ofici remés pel Sr. Ayudante Militar de la Marina del Port de la Selva, respecte de l’aprofitament perpetu de l’illot anomenat Castellá del Estany situat a la platja del port de Llançà a favor del Exel. Sr. Conde de Perelada, a fi de que l’ajuntament que informi segons preveu el paràgraf 3er de l’article 25 de la Llei d’Aigües de 1866. Desprès de discutir-ho l’ajuntament acorda per unanimitat que : “Que la obra proyectada por el Exel. Sr. Conde de Perelada no solo no perjudica ni incomoda en lo más mínimo al puerto de Llansá ni a sus moradores, por cuanto se trata de un islote completamente inculto, yermo y abandonado del que ningún provecho se saca, si no que servirá más bien para embellecimiento y adorno del puerto con el elegante edificio que piensa construir, y contribuirá de seguro a que desaparezca con el tiempo la charca de aguas cenagosas que lo rodea por parte de tierra.”. I així se li fa saber.

 

27 juliol 1879 – El Sr. Miguel Guanter demana se li concedeixi obrir una cloaca a l’entremig o ‘galloris’ (galló) que existeix entre les cases de Felipe Castellò, Julio Salvá i l’escorxador. L’ajuntament aprova la prolongació d’aquesta cloaca per l’espai que hi ha entre l’escorxador públic i el pati de Felip Castellò, ben entès sense cap perjudici a tercers i amb l’obligació d’indemnitzar a tot temps del perjudici de possibles filtracions.

 

29 juliol 1879 – Havent arribat l’estació calorosa, l’ajuntament acorda la neteja del rech Madral, així que es convocarà a tots els propietaris veïns al dit rech a les 7:30 h de la nit a la casa consistorial per acordar els mitjans per efectuar tal neteja.

 

10 agost 1879 – Havent-se reunit tots els propietaris limítrofes al rech Madral, s’acorda que han de fer netejar la seua part en el termini de vuit dies, i si algun propietari incompleix, l’ajuntament se’n farà càrrec aplicant-li a ell els costos.

 

17 agost 1879 – El Sr. Antonio Bosch, mariner d’aquesta població, reclama que l’ajuntament li senyali les línies de la casa que intenta construir al port en el solar entre les cases de Pedro Bosch i Felipe Castellò així com també l’amplada dels carrers transversals.

 

5 octubre 1879 – Es llegeix una instància del Sr. Felix Miguel i Heras que demana que l’ajuntament doni suport a la creació d’un segon estanc en atenció al veïnat i als transeünts a l’estació de la via fèrria. El consistori troba justa la proposta i accedeix presentar la petició al Muy Exe. Sr. Administrador Economico de la província.

 

26 octubre 1879 – El Sr. Luis Montiel veí de Girona, demana a l’ajuntament que marqui les línies d’amplada del carrer Cabrafiga en la part que intenta construir una casa en un camp dit Colomer. El Muy Exe. Sr. Gobernador Civil proposa que de manera filantròpica a fi d’alleugerir les moltes necessitats que pateixen els veïns de la província de Murcia, es facin donacions per tal de fer menors tals mals. L’ajuntament de Llançà col·labora amb la quantitat de 25 pessetes que ingressa de manera efectiva.

 

2 novembre 1879 – La comissió encarregada de l’alineació en la prolongació del carrer Cabrafiga manifesta que l’amplada del carrer entre la casa de Benito Bes i la de Fidel Tribulieitx és de 33 pams i la del solar en que s’intenta edificar i el pati de Martin Compta és de 53 pams, i que la línia del referit solar ha de ser recta amb les cases del manifestat Bes i Jaime Lagresa.

 

18 gener 1880 – L’enginyer de la construcció del ferrocarril de Girona a França fa arribar a l’ajuntament una proposició per tal es puguin reunir la comissió de propietaris interessats per arribar a un acord amb aquesta municipalitat sobre el pas del tren pel camí de “Buqué”.

 

7 març 1880 – El Sr. Francisco Javier Dalfau demana fer una construcció en forma de claveguera entre la carretera del port i la seua finca anomenada Cabrafiga, l’ajuntament ho aprova.

 

11 juliol 1880 – En sessió extraordinària es posa en coneixem la demanda que fa el procurador substitut de la Excma. Duquesa de Medinaceli, sobre el pagament de 28 pensions d’un cens anual de 100 lliures catalanes que diu que aquest ajuntament (?) a l’extingit monestir de San Pedro de Rodas, i que la seua principal a de percebre com successora dels bens de dit convent. L’ajuntament acorda conferenciar a Girona amb el Sr. Luis Montiel sobre aquest particular.

 

18 juliol 1880 – Es dona lectura a la copia del judici celebrat el 16 del corrent entre el procurador de la Excma. Duquesa de Medinaceli i el President d’aquest ajuntament sobre la reclamació de 28 pensions de 100 lliures cadascuna d’un cens que diu el reclamant ( deu ? ) aquest municipi a la principal successora de l’extingit monestir de San Pedro de Rodas, i de tot quedaren assabentats els concurrents. El Sr. Javier Dalfau es queixa en una instància de que les aigües dels trulls que corren pel Gardisó li han fet malbé l’aigua del pou de l’horta. Vist per la Junta de Sanitat Municipal aquest problema, s’acorda prohibir llençar l’aigua dels trulls al Gardissó.

 

11 agost 1880 – Es dóna lectura al dictamen emès pel advocats de Figueres Sr. Miguel Almas, Sr. José Juñer i Sr. Enrique Serra del que es desprèn que :  A esta municipalidad le sobran razones más que suficientes para oponerse a la demanda hecha por el procurador de la Excma. Duquesa de Medinaceli …”, així que l’ajuntament acorda mantenir el litigi amb l’oposició del Sr. Rafel Tolsanas que considera que seria una qüestió ruïnosa pel país. L’alcalde president Sr. Estevan Parés va ser elegit com representant de la població, juntament amb els Srs. Juan Majuelo i Miguel Guanter per tal d’assabentar-se més endavant de la qüestió.

 

31 octubre 1880 – Es llegeix una llarga nota del conseller Sr. Selleras en la que es queixa de l’extrema lentitud que s’actua sobre la gravíssima qüestió de l’eixamplament, neteja i canalització del clavegueró públic conegut com rech Madral, donat que la millora i salubritat de dit rec seria d’un gran bé per a la població, sent una qüestió de vida o mort donades les inundacions que desgraciadament tant sovint afecten a la població. Donat que aquesta neteja ja havia estat ordenada pel Governador Civil desprès d’una inspecció de l’arquitecte provincial, i l’ajuntament encara no havia actuat en aquesta qüestió, el consistori estava incorrent en una greu irresponsabilitat de la que estenia que informar a les instàncies superiors. Davant això, s’acorda formar una comissió per solucionar el problema formada pels regidors Ferrer, Selleras i Poch. Els Srs. Poch i Ferrer al·leguen que no els hi convé formar part d’aquesta comissió. A la fi són elegits el Srs. Jaime Isern i José Sirvent.

 

 

19 desembre 1880 – Compareix a l’ajuntament el Sr. Eduard Vilallonga Pagès, veí d’aquests poble, manifestant que per la parada de venta de robes que disposa en el lloc públic de la plaça, els dies festius se li exigeix el pagament d’1 ral com als forasters, cosa que no es feia amb la resta de venedors de la població, ja fossin de grans i altres gèneres que venien a la plaça, per tant demana se li eximeixi de pagar tal arbitri. Desprès d’escoltar l’exposició, l’ajuntament acorda que tots els venedors locals, ja fossin de grans, caldos, farines o qualsevol altre gènere, vindrien obligats al pagament d’1 ral cadascú al igual que els forasters.

Cròniques de Llançà ( VII )

A través dels llibres d'Actes de l'Ajuntament : 1881 / 1884

  Lluís Feliu i Pumarola

 

2 gener 1881 – És nomenat el Sr. Antonio Quintana i Fàbrega per cobrir la plaça vacant de ‘Inspector de carnes’, deixada pel Sr. Bernabé Quintana i Fàbrega, amb l’assignació de 90 pessetes anuals. També s’acorda destituir del càrrec de ‘Regulador del reloj de la Iglesia Parroquial’ al Sr. José Borrás, nomenant al seu lloc al Sr. Vicente Clausells, manyà del veïnat, amb la paga anual de 90 pessetes.

 

21 gener 1881 – Es declara al mosso nº 20 del reemplaçament Leandro Merigó només útil per a la reserva al ser de pare pobre i sexagenari.

 

4 febrer 1881 – Compareix el Sr. José Tramunt i Pujol natural de Mora d’Ebre manifestant que el seu fill Jaime Tramunt i Costa vol substituir en el servei d’armes  al seu germà Manuel Tramunt i Costa, a lo que dóna la més cabal llicència.

 

8 maig 1881 – Es dóna de baixa al Sr. Pedro Guanter de la ‘Contribución industrial’ l’establiment que té en aquesta vila, quedant pendent el pagament de 29,81 pessetes.

 

26 juny 1881 – Es llegeix un memorial que remet el Sr. Governador per tal se l’informi d’una queixa que fa el Sr. (?) Dalfau contra els amos de molins d’oli que llencen les aigües brutes al Gardisó amb gran perjudici pels seus interessos. L’ajuntament avisa als amos dels molins d’oli que si continuen llençant les aigües brutes se’ls imposarà la munta que marca la llei. El Sr. Luis Montiel demana que li donin les línies i el permís per a tancar un petit pati al carrer de la Ribera.

 

28 juny 1881 – El jutge de Primera Instància de Figueres concedeix 10 dies de termini per tal que l’ajuntament nomeni un altre procurador en el lloc de l’ara difunt el Sr. José Martín(?) Llosent(?) en el judici que seguia contra el Duc de Medinaceli sobre el dret de senyoria que tenia sobre aquest poble. Es passa un ofici als 14 pobles que representava el difunt en aquesta causa, i s’acorda tenir una reunió a Figueres per tal de nomenar un nou procurador.

 

(?) 4 juliol 1881 – Es reuneixen en el ‘Café del Siglo’ les representacions del ajuntaments de Llançà, Port de la Selva, Armentera, Vila(?), Torroella de Fluvià, Sant Pere Pescador, Fortià, Vilanova de la Muga, Vilacolum, l’Escala, Esponellà i Rabós, per elegir uns nous representants judicials contra el Duc de Medinaceli, aquests seran els Srs. José Ribot i Sala, el Sr. Ignacio Bofill i Gelabert, el Sr. Ignacio Bodelles i Palí (?) de Figueres, amés d’un a Barcelona i un a Madrid.

 

2 juliol 1881 – Es llegeixen els articles 115 i 116 de la Llei Municipal sobre la divisió del poble en dos districtes, donant el de la dreta al primer tinent d’alcalde i el de l’esquerra al segon. Es nomena al Sr. Vicente Castelló alcalde del Port i al Sr. Francisco Guanter i Plás (?) alcalde de Balleta.

 

10 juliol 1881 – Don Ignacio Bodelles de Figueres demana a l’ajuntament 250 pessetes per tal d’atendre les despeses del cas contra el Duc de Medinaceli.

L’alcalde recomana a la ‘Comisión de Policias, Plaza y Matadero’ sobre la gran necessitat de que vetllin per “el aseo, la limpieza y la higiene tan importante en esos ramos”, i ordena fixar un cartell a la porta de l’escorxador amb aquestes ordres, que s’han de complir estrictament.

Les aigües brutes dels molins d’oli han contaminat la font de la Plaça Major i els pous de diversos veïns.

 

17 juliol 1881 – El Sr. Isern manifesta que és de gran necessitat fer un passadís de ‘cimiento romano’ al pas del riu que porta a l’estació del ferrocarril per tal de facilitar el pas de transeünts i carruatges.

 

14 agost 1881 – S’entreguen 250 pessetes al Sr. Juan Heras, primer tinent d’alcalde per què pagui al Sr. Ignacio Bodelles, el procurador del cas Medinacelli.

 

21 agost 1881 – Es parla del bàndol publicat sobre els gossos vagabunds o rabiosos, en el que queda establert de donar estricnina a tals animals dins del terme del poble.

S’acorda netejar el pou font ja que l’aigua no és bona i es farà cimentar la paret del pou per tal que no hi filtrin les aigües corruptes, com ha passat altres vegades.

S’acorda treure l’almadrava de l’Hospital per peritar-ne el seu estat i el que costarà guardar-la en un altre lloc.

 

28 agost 1881 – Es dóna la alineació per la casa del Sr. Luis Montiel, abans del Sr. Falcó, al carrer de la Riera, i tenint en compte que aquest carrer serà un dels millors de la població, se li donen 30 pams d’amplada, i al camí que llinda per la part nord 10 pams d’amplada.

 

6 novembre 1881 – El Sr. Ramon Gaudier demana permís per a reforçar les façanes de les cases a la Muralla números 6 i 13, del carrer Major nº 11 i del carrer Gardisó nº 4, a fi de poder-les llogar.

 

27 novembre 1881 – Es llegeix una instància en la que el Sr. Rafel Tolsanas es queixa d’una paret edificada pel Sr. Felipe Castelló habitant del Port d’aquesta vila, així s’acorda que la ‘Comisión de Obras y Ornato Público’ inspeccioni la obra.

 

4 desembre 1881 – L’ajuntament decideix comunicar al Sr. Rafael Tolsanas que passi per la secretaria per tal d’assabentar-se de la queixa del Sr. Felipe Castelló sobre la paret edificada al paratge conegut com Estany.

 

10 desembre 1881 – Por las abundantes lluvias i la intemperie del tiempo no pudiendo acudir los concejales no se celebró la sesión.”.

 

13 desembre 1881 – El Sr. Ribot demana a l’ajuntament la quantitat de 200 pessetes per tal de seguir el litigi contra Medinaceli, ja que els procuradors de Barcelona no volen presentar-se a la Audiència si els pobles afectats no fan efectius els seus pagaments. Desprès de deliberar s’acorda pagar amb 14 vots a favor i una abstenció.

15 gener 1882 – Es llegeix una instància del Sr. Domingo Ballesta protestant de que el Sr. José Sirvent llença les aigües immundes del molí d’oli al Gardisó. La comissió acorda recriminar al Sr. Sirvent i que s’abstingui de llençar aigües corruptes al dit Gardisó.

 

21 gener 1882 – Es dóna compte de l’estat de les clavegueres i canonades de la font de la Plaça, i de que l’aigua no pot filtrar per estar aquestes plenes de brossa. El Sr. Juan Serradell i Coll s’ofereix a netejar-les pel preu de 10 pessetes, s’acorda el treball per tal preu.

 

29 abril 1882 – El Sr. Pedro Bech Vilanoba reclama a l’ajuntament 2 mesos de personal i material d’oficina que es deuen al seu difunt fill, fins ara secretari d’aquest ajuntament.

L’Inspector d’instrucció primària visita les escoles d’aquesta localitat i fa saber a la Junta Local que : “Dichas escuelas no reunen las condiciones que previene el Reglamento de Instrucción.”, però que comptaven amb un mitjà per edificar unes noves escoles amb una subvenció al 50% que concedeix el Govern si l’ajuntament la demana.

 

3 juny 1882 – El Sr. Governador Civil comunica que el municipi deu quatre trimestres de “gastos carcelarios”.

El Sr. Juan Cervera Pacreu, per tal de preservar la finca que té en el terme dit Salanca dels Capellans, d’avingudes d’aigua, vol allargar la paret que hi té fins el límit de la finca, per tant demana que li fixin la línia.

Desprès de deliberar sobre la notòria, pública i imperiosa necessitat de construir unes noves escoles públiques, però davant la impossibilitat d’escometre tal despesa solament amb la subvenció del Govern, sense sotmetre al poble a grans sacrificis, sabent que l’ajuntament no té en possessió cap edifici, ni tampoc l’Estat, que pugui servir per acollir les noves escoles, l’ajuntament proposa al Govern d’adquirir “el terreno situado en la calle de la Selva, por ser punto céntrico, de buenas condiciones y ajustado precio.”.

 

10 juny 1882 – Es posen a subhasta els arrendament de les carns fresques, el peix fresc i carbó vegetal.

Donat el mal estat de les escoles s’acorda construir un edifici de nova planta amb les prescripcions vigents com a local destinat a les “escuelas de ninos y niñas y casa habitación de les maestros.”. Les despeses s’inclouran en els pressupostos dels anys 1882-83-84-85, en la quantitat (no s’especifica) i amb l’ajut de la subvenció de (no s’especifica).

 

8 juliol 1882 – S’acorda nomenar a “una persona inteligente” per a la reparació dels camins veïnals i dirigir als que venen obligats a la prestació del treball de manera efectiva, regular i equitativa. Per tal feina es designa com a capatàs al Sr. Alejandro Tolsanas, amb un jornal de 10 rals diaris. Com que aquesta persona no es troba present, se li comunicarà per si accepta.

 

15 juliol 1882 – El Sr. Alejandro Tolsanas ha acceptat la proposta de ser el capatàs de les obres de la millora dels camins al preu establert.

 

12 agost 1882 – El Sr. (?) Verdaguer demana es recompongui el camí veïnal amb la seua finca al terme conegut com la ‘Ferrera’ [ coma i rec de Ferreres (?) ] a causa dels greus perjudicis que li causen els transeünts.

 

23 setembre 1882 – Diversos veïns denuncien que a la casa del Sr. Juan Baró, veí de Vilanueva y Geltrú, al carrer de l’Argilá, existeix un gran dipòsit de “espíritu industrial” i demanen que sigui retirat en atenció a les grans desgràcies que podria causar en cas d’incendi. Al Sr. Ballesta propietari del dit dipòsit, se li donen 8 dies per tal el traslladi a un lloc condicionat i sense perill.

 

29 octubre 1882 – El Sr. Vicente Clausells Baró deixa el càrrec de ‘Regulador del reloj”, al presentar-se només un candidat per tal càrrec, aquest s’atorga al Sr. Bernabé Quintana.

 

16 novembre 1882 – Compareixen el Sr. Felip Miguel Hera i la Sra. Joaquina Sió Boris, consorts i veïns d’aquesta localitat, manifestant espontàniament que donen i atorguen al seu fill Pedro Miguel i Sió, el consentiment per què pugui traslladar-se a Matanzas ( isla de Cuba ) a les seues possessions d’ultramar. I com que només compta amb 14 anys d’edat, no és citat per l’exercit, i que ja es presentarà en els terminis que marqui la llei.

El Sr. Trespaderme concedeix les pedres “para empezar los trabajos de mamposteria ( vulgo passallís ) en la ribera [ per anar a l’estació ]”, però com que no hi ha gaires diners per aquesta obra, hi col·laboraran tots els veïns, i els que tinguin carruatges, amb els carros faran els jornals que facin falta.

 

13 gener 1883 – El Sr. Bernabé Quintana presenta la dimissió com ‘Inspector de Carnes y Regulador del Reloj’. Com que la dita vacant d’inspector no queda coberta per cap “persona inteligente” i degut al perill de sanitat pública que podria comportar la manca d’inspector de carns, no se li accepta la dimissió.

 

20 gener 1883 – La comissió d’obres dictamina que en la carretera del territori dit ‘Faussà’ que limita amb la finca hort del Sr. Rafael Tolsanas, s’observa que s’han arrabassat les tanques de magranes silvestres, esbarzers i arbustos que allà hi havia de temps immemorials, sent construïda una tanca de canyes que agafa part de la via pública. Sabut que la carretera al límit de divisió a l’alçada de la finca de la Sra. Joaquima Barberà fins la finca de la Sra. Concepció Pacareu era de 3 metres, i s’anava ampliant fins formar una placeta on els carruatges poden donar la volta amb les cavalleries, per tant s’han de treure les canyes per tornar deixar els espais anteriors.

El Sr. Bernabé Quintana torna a demanar la plaça de regulador del rellotge, ja que els treballs que l’impedien atendre aquest càrrec ja havien acabat. L’ajuntament li atorga la plaça.

 

15 abril 1883 – S’acorda donar permís d’obres per refer la part del davant de la casa que els consorts Sr. Pedro Feliu i Pla i la Sra. Maria Bosch tenen al carrer de la Muralla nº 1.

El Sr. Baudilio Esteva es queixa a l’ajuntament de la categoria en què l’han inscrit en el “Reparto”. L’ajuntament li contesta que : “Es público y notorio que no es labrador, que ocupa una posición holgada con la industria que ejerce, tiene una buena casa en el centro de la población que le produce un arriendo, tiene un buen huerto, y que por su situación y circunstancias así se le clasificó.”, l’ajuntament desestima la queixa.

 

20 maig 1883 – Queda pendent la instància del Sr. José Bohada Dauner fins que no sigui traçat el plànol de la carretera que va a l’estació. Queda pendent la instància del Sr. Pedro Barris Buqué fins que la comissió no hagi traçat les línies i pugui edificar en igual condicions que el Sr. Pedro Feliu i Pla.

Els veïns es queixen de l’ocupació de la via pública que ha fet el Sr. Rafael Tolsanas i Ros, amb pilots de pedres i pals clavats impossibilita als amos de les finques de que puguin transportar les seues fruites, farratges i llenyes, així l’ajuntament obliga al Sr. Rafael Tolsanas a netejar la carretera del territori dit ‘Faussà’, i en cas de no refer-ho, ho faria l’ajuntament carregant-li a ell les despeses i confiscant les pedres per a possibles millores a la població.

Es condemna a dos mesos i un dia d’arrest major als Srs. Rafael Balló Parés, Juan Maria Oriol  Bosch i Felip Salvá Viñas d’aquesta població suspenent-los de tot càrrec i dret a sufragi durant la condemna.

 

9 juny 1883 – S’acorda comunicar al Sr. José Ribot tingui a bé informar a l’ajuntament sobre la marxa del litigi contra el duc de Medinaceli, per tal pugui saber-se la quantitat que s’ha de destinar en els pressupostos per tal de pagar les costes de tal plet.

 

16 juny 1883 – El Sr. Vicente Castelló alcalde del barri del Port de Llançà demana a la ‘Comisión de Obras y Ornato Público’, quina línia ha de seguir el Sr. Sirvent ja que el Sr. Tolsanas encara té ocupada la carretera amb pilots de sorra i pedres. L’ajuntament comunica al Sr. Tolsanas que havent transcorregut el temps donat, té 24 hores per netejar el terreny dit ‘Faussá’. Si el Sr. Tolsanas no ho neteja, l’agutzil, el Sr. Matías Trbulieitx té ordres de llogar un carro i a dos homes per fer tal feina, deixant les pedres a l’hort de l’Hospital i carregant el cost al Sr. Tolsanas.

 

23 juny 1883 – Es presenten quatre persones par a la vacant de secretari, els Srs. José Marcé Parés de Llançà, Ricardo Lopez Ayerbe  de Tortellà, Esteban Vilas Frasfí (?) de Tortellà i Juan Pell Cabrisa de la Jonquera. Desprès d’una votació pública i nominal va ser elegit per unanimitat el Sr. José Marcé Parés de Llançà.

L’alcalde de Cadaqués demana que es nomeni un individu per anar a Figueres per firmar la instància en la que es demana al Govern que abaixi les contribucions ja que la fil·loxera està acabant amb aquest país. Per tal feina es faculta al Sr. Juan Heras el primer tinent d’alcalde.

 

8 juliol 1883 – Es nomena al Sr. Antonio Vila Ferrer alcalde del barri de Sant Silvestre de Balleta.

 

22 juliol 1883 – El Sr. Rafael Tolsanas demana se li indiquin les línies per aixecar una estacada al llarg de la seua finca al territori de ‘Faussá’. La comissió li fa saber el desagradable que és aquest assumpte, ja que va ser el propi Tolsanas qui va arrencar les senyals dels límits de les finques i camins, suposant això un abús contra tots els altres propietaris.

 

5 agost 1883 – El Sr. Bartolomé Soler propietari de la casa nº 2 del carrer de Mar, demana la alineació per obrir dues finestres en el segon pis, que llinda per la part occidental amb la plaça de la Constitució. Considerant l’ajuntament que contigu a aquesta casa està en projecte la font pública que necessita una renovació, donen permís a l’obra sempre que segueixi les normes d’interès públic, tenint els propietaris o habitants de la casa prohibit treure o entrar mobles o fruits, i molt menys tirar escombraries ni aigües, sota pena immediata de ordenar al propietari de la casa tornar a tapiar les finestres.

 

13 agost 1883 – El Sr. Juan Barris Buqué demana se li indiqui el límit d’un pati seu en la part que llinda amb solars del comú situats al carrer de la Mina.

 

23 setembre 1883 – La ‘Comisión de Policia’ acorda tapiar l’esvoranc i emplenar el sot que hi ha al carrer Pilota al costat de l’escalada de l’església parroquial, i treure els pixaners que hi ha a l’entrada de les Cases Consistorials ja que tots dos són focus d’infecció.

 

28 octubre 1883 – El regidor Sr. Juan Bosch demana a la corporació que es reparin els pesos i la balança del municipi que serveix per a la venda de peix fresc a la plaça pública, amb càrrec a l’agutzil del municipi, ja que és ell qui s’aprofita del seu lloguer.

 

11 novembre 1883 – Es dóna lectura a la invitació de l’advocat Sr. Pedro Vives per concórrer al seu despatx de ‘Muralla, 8, de Figueras’, a la reunió dels senyors alcaldes per promoure un expedient de greuges per obtenir una rebaixa del tipus de contribució a causa dels estralls de la fil·loxera en tota la regió. La comissió anomena per assistir a aquesta reunió al veí de la vila el Sr. Agustín Gifre i Perer.

 

16 desembre 1883 – A fi d’evitar terribles problemes i accidents, l’ajuntament acorda que en la major brevetat possible s’emplenin de sorra els forats als carrers Pilota i Sant Vicenç, i qualsevol altre que aparegui degut a l’esfondrament de clavegueres particulars de les que els amos no mostrin la mínima intenció en reparar-les.

 

27 gener 1884 – Mort l’agutzil municipal el Sr. Matías Tribulieitx Morales.

 

3 febrer 1884 – El veí d’aquest poble el Sr. Vicente Girbal i Deu manifesta que el Sr. Rafael Tolsanas acaba de construir una tanca de pals i canyes a la part oriental de la seua finca en el territori dit ‘Faussá’, infringit els acords d’aquest ajuntament del 20 de gener i del 2 de juliol del passat any, i de la Resolució definitiva del Govern Civil de la Província, amb data de 9 de novembre del mateix any. S’ajorna la sessió per tal la Comissió vagi a investigar la denuncia. Al tornar es reobre la sessió on queda entès que el tal Tolsanas ha aixecat una tanca de canyes en la seua finca, que deixa retallat notablement l’ample del pas del camí públic que existeix en la part oriental que dóna accés al camí públic anomenat ‘Rech Madral’ i a la finca, camp i hort del Sr. Vicente Girbal.

 

10 febrer 1884 – El regidor el Sr. Eugenio Perxas esposa que fent cas omís el Sr. Tolsanas dels avisos i odres de l’ajuntament sobre el cas del territori de ‘Faussá’, demana se li plantegi un interdicte criminal pels seus repetits abusos.

Es presenten al càrrec vacant d’agutzil els Srs. Estevan Sabriá Pellicer, Salvador Cervera Marcelí, Isidro Barlam Marés i Isidro Soler Auraliel (?). A la fi es elegit el Sr. Isidro Barlam i Marés com ‘Aguacil del Ayuntamiento i de la Alcaldía, pregonero y listero de las reses que se sacrifican en el matadero’, càrrec del que pren possessió immediatament.

 

2 març 1884 – La Comissió notifica que el Sr. Rafael Tolsanas, veí de Figueres, al terme dit ‘Estany’ ha aixecat una tanca i terraplens prenent par del camí que duu a Sant Miquel de Colera, i ha interromput el passatge de carruatges pel gual o pas de Sant Genís, i ofereix un risc implícit a les persones i als ramats en el transit per ‘l’Estany’ inundat ara per les aigües del mar i per les del rierol ‘Sant Genís’ que han pres per llera el tal camí veïnal ajuntant-se amb les del conegut com ‘Rech Llavaut (?) [ llevant ], justament el camí tancat per Tolsanas.

 

18 maig 1884 – La Comissió fa una inspecció a les escoles públiques primàries d’aquesta població en la que es va fer palès l’interès d’alguns professors i l’aplicació dels seus deixebles. Es veu l’estat del material assortit i la capacitat de les escoles en aquesta forma : La pública de nens que dirigeix interinament el Sr. Juan Morell i Pardás, conté més de 100 alumnes alguns revelen aptitud i notable avançament en les seues respectives seccions, manca de l’espai suficient i (?) les condicions higièniques, està molt ben assortit de material, però dol d’ordre i disciplina, cosa que s’espera corregeixi el seu director. La pública de nenes està regida en propietat per la Sra. Catalina Bitruell (?) i Pastra, té el suficient espai donat el poc número d’alumnes que a ella comunament assisteixen, són sabudes de 20 a 30, és higiènic i ventilat, amb bo i abundant material, es fa notar l’ordre i la disciplina, talent natural, soltesa i avançament en les estudiants, tenint per tot així la mestra, l’elogi i la consideració dels pares de les alumnes. La particular de nens que dirigeix el Sr. Ramon Mestre i Domingo, reuneix una dolentíssima condició del local, pel que sens dubte no els hi és donada la bona qualificació per seccions als alumnes, ni sostenen en ella la disciplina i l’ordre deguts, sent, però, d’aplaudir l’afany, constància i recte caràcter del professor. I per fi la privada de nenes regia per la Sra. Aurèlia (?) Pararols i Cargol i establerta en una estança bastant capaç, amb alguna falta de material, es nota l’ordre i disciplina, resistint-se l’avançament en l’ensenyança degut a l’accidentada assistència de les nenes a l’escola. A la fi la comissió queda bastant satisfeta del progrés intel·lectual dels alumnes de les quatre escoles.

 

29 juny 1884 – Entren en vigor les disposicions de l’ajuntament sobre policia i higiene pública. Són set normes que impedeixen llençar escombraries, restes d’animals i aigües brutes pel poble i els seus voltants. Es prohibeix acumular immundícies, mobles, brossa i aigües pútrides a patis, racons i places. S’ordena la neteja habitual de corrals, galliners, corts i canyets, i s’estipulen muntes a pagar segons cada irregularitat comesa.

 

6 juliol 1884 – L’alcalde fa saber de les importantíssimes ordres rebudes del Molt Il·lustre Senyor Governador Civil de la Província que venen a prevenir de la invasió del colera que causa estralls en algunes poblacions de França. Així tenen l’ordre de aïllar a totes les persones i equips que arribin de França i que no hagin sofert la quarantena a Portbou o a qualsevol altre llatzeret de la frontera. S’ordena a l’ajuntament buscar una casa aïllada per tal de fer passar la quarantena als possibles viatgers. Desprès d’una discussió s’acorda que el lloc ideal per a tal contingència fóra el mas Tolsanas, ja que era en lloc elevat, proper de mar, apartat de camins públics i ara per ara es trobavava deshabitat. El Sr. Tolsanas va protestar assegurant que el vol ocupar durant el temps de la trilla i que de cap manera entregaria les claus. El metge Sr. Torrent va manifestar que disposaven de poc temps per a calibrar l’aptitud dels masos de la zona per tal qüestió. El Sr. Galter, farmacèutic, es va abstindré de donar opinió sobre l’aptitud del mas Tolsanas ja que ell era el seu cunyat. El Sr. Galter va proposar la casa de l’horta del Sr. Guanter, també aïllada i deshabitada, i les condicions d’higiene eren evidents, era prou grossa com per albergar una o dues persones. Així s’acorda per unanimitat, excepte el Sr. Tosanas que abandona el local, designar la casa de ‘l’Horta Guanter’ per allotjar als possibles viatgers, però sempre que no excedeixin de dues persones, que en aquest cas serien traslladats al mas Tolsanas, encara que en contra de l’opinió del propietari, per ordre del jutge municipal, present a l’acte, i que dóna autorització a tal fet. Abans i immediatament ordena s’aixequi un acta i inventari de tots els mobles i efectes continguts a la casa. Es declaren no hàbils el molí ‘Pujol’ per ruïnós i massa proper a una casella del ferrocarril, els masos ‘Madras’ i Gifre’ per ser habitats per colons amb família nombrosa, ni tampoc la Capella de la Verge del Port per trobar-se en el camí que duu al Port i a algunes platges i ser annexa la Cementiri General de la Població. També es va acordar posar guàrdies de servei gratuït i obligatori, per tal que els aïllats complissin l’ordenada incomunicació, fent-se càrrec ells o les seues famílies de la manutenció dels tals guàrdies. 

 

13 juliol 1884 – Del pressupost del cementiri s’acorda cobrir les despeses del petit aqüeducte de la carretera de l’estació per donar sortida a les aigües fètides del dit ‘Rech Sarrapí’ les de la tapiació del ‘Rech Madral’ a la propera embocadura del ‘Trujar de Montiel’ immediata al de ‘Ballesta’, i el tancament i neteja de la ‘Corralassa’, així també com la neteja i desinfecció de l’escorxador públic; la quantitat de tot plegat suma 174,75 pessetes.

 

20 juliol 1884 – El Sr. Juan Majuelo demana a l’ajuntament li indiquin el lloc d’alguna platja on pugui col·locar una barraca de fusta per prendre banys durant l’estiu. L’ajuntament acorda designar per tal barraca i per quantes es vulguin instal·lar, el lloc de la platja del Port, des de la desembocadura de la Ribera, fins les ‘Antinas’ [ antina ], o sigui a 150 metres abans d’arribar a l’avarador anual del primer bou o barca de pesca.

Així mateix s’acorda com mesura general el poder designar llocs on podran banyar-se els homes, nois i nens majors de sis anys, la platja de ‘Grifeu’ en el seu terç meridional, ‘l’Estany’ i la ‘Farella’ des de la part coneguda com ‘Falcó’ fins la ‘D’en Poch’, i per les dones i nens de sis anys i menys d’edat, el terç septentrional de ‘Grifeu’, la de ‘l’Asparrell’ [ esperrell ] i la de la ‘Farella’ des del punt conegut com la de ‘Falcó’ fins el ‘Cau del Llop’. Els banyistes de la platja del ‘Port’ o en les que forma el ‘Castellar’ com la de ‘Pardalera’ [ Pardeletes ] o la de ‘Pidraltas’ [ Pideraltes ], tindran que fer-ho vestides les dones i amb calçotets o ‘taparabos’ els homes.

 

 






Añadir comentario acerca de esta página:
Tu nombre:
Tu mensaje:

 
   
 
=> ¿Desea una página web gratis? Pues, haz clic aquí! <=