Cròniques de Llançà VIII
 
Cròniques de Llançà ( VIII )
A través dels llibres d'Actes de l'Ajuntament : 1884 / 1887
  Lluís Feliu i Pumarola

17 agost 1884.

Es crida als aspirants per llogar el dipòsit municipal dit ‘La Corralassa’ ja neta i tancada per l’ajuntament, per evitar la propagació del còlera provinent de França. El dit magatzem es llogarà al millor postor ingressant. El Sr. Ignacio Bofill apoderat de la Sra. Dolores Fàbrega i Serena, viuda de Claret, presenta una denúncia contra les obres que fa a la ribera el Sr. José Falcó i Durán, al front del marge de la seua finca. La Comissió acorda visitar les obres per a dictaminar.

24 agost 1884.

El Sr. José Falcó i Durán demana se li designi una línia de construcció on intenta aixecar un mur per a resguardar la seua finca camp en el terme denominat ‘Salorda de Guanter’ de les avingudes de la riera Massot, com va fer fa poc al seu marge esquerra.

7 setembre 1884.

Com no s’ha presentat cap més oferta per llogar el magatzem municipal dit ‘La Corralassa’, l’ajuntament adjudica la Sr. Jerónimo Piferrer i Falgás per quantitat de 20 pessetes anuals, amb la condició que no hi pot instal·lar ni una cort de porcs, ni fems ni qualsevol altre material que pugui alterar la salut pública.
El Sr. Juan Vilallonga i Puig demana se li doni la línia a seguir per construir una paret al límit del seu hort a ‘La Creu’ que llinda amb el camí veïnal que es dirigeix a Figueres.

12 setembre 1884.

Els propietaris dels territoris ‘Rigorella’, ‘Salanca Serrapí’, i altres, protesten del tall de camins que travessen la ribera per part de la Companyia del Ferrocarril de Tarragona, Barcelona a França al caure balast a la llera.



28 setembre 1884.

L’ajuntament crida als tres principals mestres d’obra de la població, els Srs. Miguel Teixidor i Birba, Jaime Pacera(?) i Viñas, Juan Masdeu Cortés. El primer ofereix fer els nínxols a 30 pessetes cadascun, el segon diu que per qüestions de salut i temperament no li convé treballar al cementiri, i el tercer que ho farà per 27 pessetes per nínxol. El Sr. Teixidor no millora la oferta, per tant les obres s’adjudiquen al Sr. Juan Masdeu i Cortés.

26 octubre 1884.

L’ajuntament acorda no mostrar-se part en el procés que s’instrueix sobre l’incendi de la Capella de la Verge del Port, facultat que li concedeix l’article 109 de la llei d’enjudiciament criminal vigent.

2 novembre 1884.

L’ajuntament llegeix una demanda de l’alferes judicial del cos de la Guardia Civil de la circumscripció. L’ajuntament acorda que ignora si hi ha a la població alguna casa a propòsit de ser un quarter per dita força, llevat la que des de fa molts anys ocupa la propietat de la Sra. Maria Bartra, i que tampoc el municipi pot contribuir ni en tot ni en part per sufragar l’import de nous lloguers, donat que l seu pressupost és molt limitat i sempre es troba en dèficit.  

23 novembre 1884.

Comentant que aquest municipi manca d’un recinte dedicat a enterrar les persones que moren fora del gremi de l’església catòlica, ja que potser que el dia menys pensat ocorri algun conflicte amb l’autoritat eclesiàstica. Com que l’ajuntament posseeix al nord, contigua al cementiri catòlic un altre recinte suficient per el cementiri neutre, cal tancar-lo amb paret de suficient alçada, i una entrada i porta independents. Així s’acorda dedicar el recinte a tal cementiri neutre. I com que no són molt nombroses aquesta mena d’inhumacions, es destina a elles el terç més meridional del recinte, deixant el restant de l’àrea a jardins. Es donen les ordres a l’enterramorts i al paleta per fer tals obres.



14 desembre 1884.

El Sr. President dóna compte d’una comissió de veïns del barri del Port, on el Sr. Pedro Bosch i Cervera presenta les firmes d’uns 45 veïns demanant un privilegi al Sr. Comandant de la Marina d’aquesta província de Palamós, en què la càrrega i descàrrega de bocois i altres mercaderies, es verifiquin com abans en la part de la platja situada al nord-est de l’embarcador, ja que fer-ho com ara a l’est, ocasiona greus perjudicis al signants. L’ajuntament acorda actuar en sentit favorable a la demanda dels veïns.

21 desembre 1884.

El ‘reverendo cura párroco’ i una altra persona administradora de la Capella del Cementiri General comuniquen la seua protesta sobre l’acord del cementiri neutre, i reclamen una clau del cementiri de catòlics. Desprès d’una llarga discussió l’ajuntament decideix que poden tenir un desacord en lo personal, però mai com administradors de bens comuns, que tant sols exerceixen com a delegats del mateix ajuntament.

15 gener 1885.

Es presenten a l’ajuntament pare i fill, Sr. Vicente Castelló Seriñana de 55 anys i Jaime Castelló Fàbrega de 16 anys, proveïts de cèdules de dècima i onzena classe, a proclamar que el primer dóna i concedeix el paternal consentiment i autorització al segon, el seu fill, per tal que pugui anar a viure i treballar a la illa de Cuba.

17 gener 1885.

L’ajuntament revisa a la baixa proporcional les contribucions directes de la riquesa, degut a l’atac de la fil·loxera que ha destruït tota la riquesa vinícola de la comarca i amenaça atacar tota la península.

18 gener 1885.

L’ajuntament paga 125 pessetes per atendre les despeses del litigi contra el marqués de Medinacili al Sr. José Ribot Sala de Figueres.



14 juny 1885.

El Sr. Jutge municipal reclama a l’ajuntament el mobiliari indispensable del que absolutament manca, i certes obres de millora del local, donat que aquest és al costat d’una cort de porcs, i la porta té un pany molt fràgil. L’ajuntament respon que en aquestes èpoques de penúria general no pot distreure ni un cèntim de l’erari públic, però posa a la seua disposició el saló de decisions de la Corporació junt amb el mobiliari, una taula sòlida, cadires, llums i un armari que es pot tancar amb clau.
Desprès es passen comptes, pagant 13 pessetes al Sr. Alcalde i al secretari que havien avançat per a socórrer a emigrats pobres, 3’40 pessetes al secretari per socórrer transeünts i obres transcendentals entre altres despeses municipals.

12 juliol 1885.

Una comissió de l’ajuntament passarà a estudiar una queixa del Sr. Ferreol Imbert contra una cort de porcs que el Sr. Pedro Giralt té immediata a un carreró sense sortida del carrer Cabrafiga.

19 juliol 1885.

S’encomana al paleta Pedro Masdeu dirigir els treballs de neteja que han de fer els veïns confrontats al dit ‘Rech Madral’ per tal de deixar-hi la fondària necessària pel desguàs de l’aigua. També es passa un ofici als consorts Sirvent i Fulcarà per tal retallin una vulgar barda que impedeix el lliure trànsit per el camí dit ‘Jausá’, i un altre ofici al Sr. Pedro Giralt per què tombi una paret que ha construït al carrer Cabrafiga, que impedeix el complert trànsit que equival a tota la cort de porcs, a excepció de la paret final que tanca aquest carrer.

24 juliol 1885.

Es presenten els Srs. Pedro Barberà Castelló, Juan Blavi i Naval(?) i Emilio Comentell i Capdevila per a secretaris de la vila, desprès d’una breu discussió s’escull al Sr. Capdevila, nomenament que es fa saber al M.I.Sr. Governador Civil de la província.



26 juliol 1885.

Es dóna lectura a una instància presentada per varis veïns del poble, propietaris i llauradors, posant en coneixement a l’ajuntament que la Sra. Úrsula Fulcarà ha obstruït amb una paret el camí veïnal que duu a les poblacions del Port de la Selva i Selva de Mar, i els camins de les comarques dites ‘Fanè’ i ‘Farella’, de manera que els transeünts han de passar per la sèquia que porta l’aigua al territori de ‘Mixarola’, i demanen que s’ordeni a la Sra. Fulcarà que deixi el camí lliure i no calgui caminar per la sèquia. L’ajuntament acorda dirigir un ofici a la Sra. Fulcarà, dient que en vuit dies ha de deixar lliure el camí del costat de la sèquia dins de la finca dita ‘Les Esplanes’ o ‘Toca l’Ase’ amb l’amplada suficient per a cavalleries amb càrrega o sense.
El Sr. Domingo Suñer demana construir una paret entre una sèquia i una finca que posseeix anomenada ‘Garruti’. El Sr. Juam Heras demana construir una vorera en tota la façana de la seua casa.

2 agost 1885.

El Sr. Pedro Giralt Imbert presenta una denuncia dient que el Sr. Ferreol Imbert té una parra i un pedregar sota d’ella, que treu amplada a la via, així mateix el dit Imbert i el Sr. Casimiro Vilanova assenten les llenyes al carrer i que al retirar-les ho deixen tot ple de branquetes i escorces que no netegen, i demanen que els hi ordenin de treure el pedregar i abstenir-se de deixar llenyes a la via pública.

11 agost 1885.

Degut a les  provades infeccions i focus d’immundícies que pateix la població, segons aconsella la ciència, es compren a la ‘Sociedad Farmacéutica Española’, dos barrils de clorur de calç de 50 kg., i al Sr. Salvio Berduch 12 quintars de calç. Així que s’han d’omplir totes les basses i eliminar el focus d’immundícies del territori municipal.
S’acorda també fumigar els equipatges i mercaderies que es vulguin introduir a la població per tren, provinents de llocs infectats. Es sol·licita al ‘jefe’ d’estació que disposi un local apropiat per a tal fi. Els Srs. Galter, farmacèutic i un altre individu de la Junta de Sanitat es brinden desinteressadament a tal feina fins no es designi una persona adient, la que serà retribuïda. També s’acorda suprimir la Festa Major del poble per què donada l’aglomeració de persones que allà es produeix, pot agreujar el desenvolupament de dita malaltia (no es diu quina és) contagiosa, cosa que es farà saber al periòdic del partit, l’altre de la província, l’altre de Barcelona i també es pregonarà a aquesta població. Com que la dita malaltia a portat a la indigència a infeliços de la classe proletària, es destinarà un trimestre de la contribució de consums i es demanarà a la Administració Provincial doni permís per extreure de la Caixa Municipal els fons que convinguin per tal d’alleujar les mancances dels necessitats.

30 agost 1885.

S’elegeix al Sr. Pedro Masdeu, paleta, per tal es fixin els jornals a pagar per la neteja i restauració de la claveguera principal, sent aquest segons costums del país : el carros a 6 pessetes per cada jornal, els paletes 3’25 pessetes, i els peons 2 pessetes, i cada viatge de pedres o sorra 1 pesseta.

6 setembre 1885.

El Dr. Torrent d’aquesta vila junt amb l’opinió del Dr. Jifle, tenen la gravíssima sospita que la mort d’una nena al poble és deguda a la malaltia epidèmica actual. S’acorda que el Sr. Ferreol Imbert ha de treure el pedregar que té al seu peu la parra per donar amplada a la via, i construir una paret de vuit pams per a protegir la dita parra.

20 setembre 1885.

El Sr. Jaime Pou i Ayats d’aquesta vila, presenta una sol·licitud demanant autorització per a poder tancar un pati al carrer Colón. També queda fixat el preu de 1’50 pessetes per metro de façana de les cases que voregen la claveguera principal.

11 octubre 1885.

L’alcalde posa en coneixement de l’assemblea que degut a les moltes crítiques que rep diàriament dels veïns del poble degut al camí veïnal, obstruït per la Sra. Úrsula Fulcarà, i degut als greus perjudicis que això comporta, i que la dita Sra. Fulcarà, no a complert el que se li va ordenar en data de 28 de juliol últim, l’ordre es farà efectiva a mans del jornaler Sr. Gregorio Vilà d’aquest municipi.
El Sr, José Sirvent en representació de la Sr. Úrsula Fulcarà demana d’haver els papers on l’ajuntament sentència la demolició de la paret, dates i firmes de tals papers, i la instància d’alçada que la Sra. Fulcarà va interposar al Governador Civil contra la sentència de l’ajuntament. L’assemblea acorda donar el certificat del llibre d’actes, però la resta de papers els ha de demanar al M. E. Sr. Governador de la Província ja que va ser allà on els va transmetre.
El Sr. Jaime Pacreu apunta que és necessari buscar un lloc on els venedors ambulants puguin comerciar sense interceptar la via pública. Al final s’acorda que sigui la Plaça de la Constitució d’aquesta vila el lloc destinat al mercat de venedors ambulants de tots els gèneres, donat que aquest era el lloc destinat antigament.

18 octubre 1885.

Es posa en coneixement de l’assemblea que el ‘Jefe de Carreteras Provinciales i Caminos Vecinales’, fa saber que s’ha acordat amb la Sra. Úrsula Fulcarà i el seu representat José Sirvent i amb l’Ajuntament, amb la intermediació de dit ‘Jefe’, la dita Úrsula Fulcarà retirarà cinc pams la pared dins la seua finca ‘Toca l’asa’ donat-se així per acomplert lo que es va acordar.

8 novembre 1885.

El president llegeix una carta enviada pel ‘Reverendo Cura Párroco’ d’aquesta vila invitant al Consistori a assistir a l’acte que es farà a la parròquia cantant un solemne Te-Deum. Desprès de deliberar s’acorda doner les expressives gràcies per la invitació al capellà, però manifestant que l’ànim de la Corporació és no assistir-hi oficialment, i que si de cas l’assistència serà en caràcter particular.
El regidor Sr. Estevan Parés fa saber que ha acceptat el nomenament de Fiscal Municipal suplent, i que per tan abandona el càrrec de regidor síndic.

15 novembre 1885.

Es llegeix una comunicació del M. I. Sr. Governador Civil de la Província en la que es recrimina la poca neteja i endreça de la població, segons les moltes queixes rebudes en aquell Centre. Es decideix respondre al M. I. Sr. Governador que l’ajuntament fa tot el possible dintre del què està a les seues mans, per tal de complir al màxim amb la neteja i pulcritud de la població.

El Sr. Nicolás Ferre i Roig demana permís per edificar una casa al carrer de la Creu, i que l’ajuntament li doni les línies que ha de seguir dita edificació.
El regidor Sr. Jaime Pacreu Pagès es manifesta sobre dels constants abusos que es fan contra les propietats en relació als ceps americans, que són l’única esperança desprès de la plaga de la fil·loxera, i proposa que un petit número de paisans, a càrrec d’un regidor, per tal de fer una vigilància a les propietats dins del terme municipal.
S’aprova la proposició lamentant que s’hagi arribat a l’extrem de tals abusos. Així s’organitzarà una ronda nocturna de tres particulars i un regidor municipal per tal de vigilar les propietats del terme, donant compte d’això al M. I. Sr. Governador Provincial.
Es llegeix una circular del director administratiu del diari ‘La Gazeta de Madrid’ reclamant el pagament de 80 pessetes de la subscripció d’un any.

22 novembre 1885.

El Sr. alcalde llegeix una notificació feta pel sereno municipal Antonio Vidal en què es denuncia que els Srs. Joaquin Barlam, Joaquin Padrosa, Juan Bohada i José Carreras, havien trencat a les 12:30 h de la matinada, una pedra de la claveguera general del carrer Muralla, i als que se’ls hi ordena que en un màxim de cinc dies reparin els desperfectes amb una pedra nova, bona i de dimensions i gruix que determini el mestre d’obres Sr, Pedro Masdeu.
El Sr. Agustín Gibre demana poder construir una paret a la finca ‘Pla de Sant Pere’ per protegir-la de les avingudes de les aigües de la ribera. S’acorda posar al dia els títols dels nínxols del cementiri general, cosa que es posa de manifest que està molt descuidada. Es demana que el secretari faci un model nou, ja que el que tenen és de ‘cementerio parroquial’ i el d’aquesta vila és ‘general público’, un cop s’hagi concretat un model es farà imprimir.

29 novembre 1885.

Arriba l’expedient amb la solució al conflicte del camí veïnal amb la Sra. Úrsula Fulcarà i Dèu, i que amb data d’ahir es va traslladar el citat expedient a la tal Sra. Úrsula Fulcarà referida a l’acord d’obligat compliment.
L’assemblea acorda que s’ha de fer complir aquest acord, si no es fes, quedaria desqualificada l’autoritat de l’ajuntament i els tractes que es fan amb la província. S’acorda que la comissió d’obres, amb el tinent d’alcalde del districte nord es presentin al lloc on la Sra. Úrsula Fulcarà va tallar el camí i es dibuixi la línia on de manera efectiva ha de ser construïda la nova paret, desprès de la demolició de la il·legal. La comissió fixa la línia de la paret que ha de construir el Sr. Agustín Gifre a la finca ‘Pla de Sant Pere’.
El regidor Jaime Pacreu Pagès manifesta que ‘el Sr. jefe de la aduana de Port Bou’ reté tots els ceps americans que entren per aquell punt, una acció que podria ser absurda, ja que el Govern va decretar la lliure entrada d’aquesta planta a les províncies de Girona i Màlaga, i demana se’n informi al M. I. Sr. Governador Civil per si tal decisió del ‘jefe de la aduana de Port Bou’ pot ser abusiva, donat el greu perjudici que ocasiona a tota la comarca. El regidor Vicente Parés manifesta la urgent necessitat de trobar una solució al pou del carrer de la Creu, per evitar una desgràcia i la insalubritat pública.
S’observa per unanimitat que últimament aquell pou només és un dipòsit d’immundícies i s’aprova d’emplenar-lo de terra el més aviat possible.

6 de desembre 1885.

El Governador Civil, en una circular, dóna el vistiplau per què es facin rondes nocturnes, per tal de protegir les propietats plantades amb ceps americans.
El Sr. president proclama la urgent necessitat d’adquirir un local per donar solució als pobres transeünts. S’acorda utilitzar el local que existeix a l’hospital, davant de l’hort del mateix, en la planta baixa, per recollir i donar abric durant la nit als pobres transeünts que no tinguin on dormir en aquesta vila. S’haurà d’avisar al fuster José Borràs que el desocupi immediatament i el posi a disposició de l’ajuntament.

13 desembre 1885.

Es reclama als veïns de les cases amb façana a la claveguera principal, la poca puntualitat en pagar les taxes corresponents. S’acorda que si no paguen en un termini de tres dies, se’ls hi privarà de connectar-se a la dita claveguera.
Els Srs. de la Comissió d’Obres donen part de que la dita carretera del cementiri, en el punt on té la finca que cultiva el veí Sr. Gregorio Estela, s’ha fet més estreta per què la tanca de la finca del dit Estela ha envaït la carretera, i opinen que s’ha de tirar una línia que estableixi l’amplada de la carretera.
El regidor Jaime Pacreu Pagès exposa que molts veïns del carrer Pilota volen que es rectifiqui la claveguera general. L’ajuntament a fi d’aconseguir el millor pel poble, dóna al Sr. Pacreu el permís per ampliar i rectificar la claveguera general, però donat que l’ajuntament no té maneres no fons per a participar-hi, ho deixa a la responsabilitat del dit regidor.
27 desembre 1885.

El regidor Pedro Masdeu fa saber l’indecorós que resulten tots el pilots de terra que es fan a la carretera del Port. L’assemblea està d’acord i farà passar un bàndol als veïns, on es prohibeix dipositar terres a la via pública, fora dels llocs expressament indicats per aquest ajuntament. El regidor Jaime Pagès manifesta a la corporació que els treballs d’arranjament de la claveguera general del carrer Pilota ja s’han acabat. Però degut que s’ha hagut de desbrossar la claveguera de l’escorxador municipal , i també la que passa per davant de la casa capitular, per aquest motiu seria de correspondre a l’ajuntament pels metres de claveguera que passen per davant de ambdues façanes municipals.

3 gener 1886.

El Sr. Jaime Pacreu Ferrer reclama el títol del nínxol que posseeix del costat de ponent del cementiri general marcat amb el número 48.

17 gener 1886.

La Sra. Antonia Lluch demana permís per a construir una vorera a la seua façana i una claveguera que es connecti amb la general del carrer Pilota.
S’acorda pagar 45 pessetes per la neteja de la claveguera general, corresponents a la casa consistorial i a l’escorxador municipal.

6 febrer 1886.

El Sr. secretari llegeix una comunicació sobre la reunió per tractar assumptes del plet amb la E. Duquesa de Medinacelli que tindrà lloc al local Café del Siglo de Figueres. Així es delega al primer tinent d’alcalde, Sr. Vicente Pagès per tractar a dita reunió.

13 febrer 1886.

En reunió extraordinària es tracte el tema de com resoldre el focus d’immundícies que surten de la pròpia casa de la Sra. Úrsula Fulcarà i corren pel mig dels carrers Hospital i Major.
Compareix al Sr. José Sirvent Oriol, marit de la Sra. Fulcarà, invitat per l’assemblea, per parlar del tema. El Sr. Sirvent es lamenta de que no hi hagi claveguera en aquell punt, i demana permís a l’ajuntament per construir-ne una ell, a pagar ell mateix les despeses, des de casa seua fins la del carrer Pilota, quedant així els carrers nets. L’ajuntament dóna permís sempre que sigui sense carreges per a la casa consistorial.

18 febrer 1886.

L’ajuntament de l’Escala reclama al de Llançà si ja ha escollit al representant par a la reunió del ‘Café del Siglo’ de Figueres, per debatre els assumptes del plet amb la Sra. Duquesa de Medinaceli.

21 febrer 1886.

El president va llegir dues comptes presentades per l’Hospital de la Vila, una amb l’import de dues arroves de palla per als pobres transeünts que es recullen a l’estança de l’hospital, incloent-li 6 rals de despeses d’un malalt sent en total 5’15 pessetes. I la segona de 10’50 pessetes per despeses de malaltia, caixa i drets de sepultura del cadàver del veí d’aquesta vila dit Sebastian Pumarola. L’ajuntament declara que com que el difunt Sebastian Pumarola pertanyia a la ‘Sociedad de Socorros Mutuos’ d’aquesta vila, segons el títol 3er del reglament d’aquesta societat, és ella la que s’ha de fer càrrec de les despeses de malaltia dels seus afiliats, i en cas de mort de l’associat ha d’abonar la quantitat de 25 pessetes a la família o persones properes al finat associat.

28 febrer 1886.

El Sr. Jerónimo Forch reclama 70 pessetes pels treballs en la carretera projectada per anar a l’estació del ferrocarril. L’ajuntament acorda incloure-ho dins dels propers pressupostos. L’alcalde dóna compte de l’entrevista amb el president de la ‘Societat de Socorros Mutuos’ establerta en aquesta vila, per tal satisfés aquesta societat les despeses de la malaltia i sepultura del seu soci Sebastian Pumarola. El president de la Societat de Socorros declara que no està en disposició de pagar aquelles despeses. L’assemblea acorda que com que en el moment de la mort, degut d’una llarga malaltia, el finat patia una gran misèria, i no havent-hi cap persona ni familiar al poble, i considerant que era la societat a la que pertanyia la que hauria de cobrir totes les despeses, es posaran tots aquests fets en coneixement del M. I. Sr. Governador Civil de la Província, a fi que obligui a dita societat a satisfer les costes, o en cas contrari decreti la seua dissolució. S’acorda ingressar als fons de l’hospital la quantitat de 122 pessetes per a cobrir les necessitats de l’establiment.

7 març 1886.

El regidor Masdeu presenta la necessitat de posar els números que falten al nínxols satisfent la quantitat de 50 cèntims de pesseta, amés de l’import dels dits números. El regidor Vicenç Parés, diu també que és indispensable fer alguna obra al dit cementiri, doncs diu que passa desapercebut com a tal. Caldria fer una entrada amb l’amplada suficient com per passar-hi els cadàvers junt amb el carro i la gent que acompanya, i fer una corresponent porta. S’acorda que una comissió estudiï tot plegat. S’expedeix un títol de ‘Guarda Jurado de a pie’ al Sr. Pedro Ruses Buhada per a vigilar diverses finques del territori municipal.

21 març 1886.

Es sol·liciten les alteracions de la riquesa en la manera següent.     Que es troba  
1 – El Sr. José Sirvent i la Sra. Úrsula Fulcarà sol·liciten ser alta en una finca olivar de 12 vessanes dita ‘Rataconill’.
2 – El Sr. josé Basegoda sol·licita  ser baixa d’un camp dit ‘Mas d’en Heras’
3 – El Sr. Felix Heras vol ser baixa d’un olivar dit ‘Massot’ que ha venut a Isidre Palet.
5 – El Sr. Juan Molins vol ser baixa d’una finca de 5 vessanes a ‘Banturé’ per cedir-la al Sr. Luís Montiel.
6 – La Sra. Cayetana Felip i el Sr. Esteban Granollers, mare i fill volen ser baixa d’una vinya a ‘Miralles’, per haver-la cedit i renunciat al Sr. Pedro Feliu i la Sra. Maria Bosch.
9 – El Sr. José Casellas Causa vol ser baixa d’una vinya de 5 vessanes i mitja al terme de Sant Silvestre de Balleta dit ‘Clarà’.
10 – José Pagès sol·licita ser baixa d’una vinya de 6 vessanes dita ‘La Roca’ renunciant a favor del Sr. Luís Montiel.
11 – El Sr. Francisco Ballesta vol ser alta d’un hort amb una caseta que es troba en un carreró sense nom que ha adquirit al Sr. Juan Majuelo.



28 març 1886.

S’acorda subhastar les obres per a la construcció d’un pas al cementiri neutre d’aquesta vila de deu pams d’ample i 15 pams d’alt, i la porta necessària, amb les condicions següents, el paleta ha d’obrir un pas a la paret del cementiri que dóna davant la carretera del Port, els materials han de ser bons i proporcionats pel propi paleta. El fuster farà una porta que haurà de ser de fusta d’arbre blanc. La porta tindrà pany i dues claus, i serà col·locada per compte del fuster, i pintada per dins i per fora. Els licitadors han de presentar un plec tancat de condicions.

11 abril 1886.

S’aproven les despeses màximes per a les obres al cementiri neutre, i aquestes són de : 50 pessetes per al paleta, i 45 pessetes pel fuster. El Sr. Agustín Gifre sol·licita permís per edificar els arcs de casa seua que dóna davant la Plaza de la Constitución de la vila, en tot el seu frontal. L’ajuntament li dóna permís i concedeix el terreny que sobra.
La corporació acorda posar a disposició del Sr. Administrador de l’Hospital els fons recollits procedents dels seus bens, i estipula un recàrrec del 14% als morosos.

2 maig 1886.

El Sr. president llegeix una carta del Sr. procurador de Barcelona D. Antonio Grases, representant d’aquesta vila en el plet que juntament amb altres té contra la Duquesa de Medinacelli, que la vista serà el dia 6 del corrent mes.
Es dóna compte també de que aquest ajuntament està al descobert de tres anualitats de la subscripció a la ?Gazeta de Madrid’. Resultant ser cert aquest deute, s’acorda pagar una part dels pressupostos d’aquest any, i les altres dues parts dels pressupostos dels anys vinents.
La comissió d’obres dóna permís al Sr. Gifre que demana la construcció dels arcs, donat la neteja i ornat públic que donen dites obres, i priven dels possibles perills que representen un racó tant fosc pels transeünts, sempre atenent que el terreny sobrant seria via pública, i sense perjudicar als demés propietaris veïns.

9 maig 1886.

En una instància presentada pel Sr. Juan Olivet en nom de la seua principal la Sra. Dolores Fabrega de Claret, es demana a la comissió es doni línia per reedificar al nº 6 del carrer Floridablanca. La comissió dóna a seguir la línia vàlida per tot aquell carrer.
El Sr. Miguel Estela Bech, Francisco Pacreu, Fidel Fulcarà, Jaime Salvá, Felix Mallol, Fidel Tribulieitx i Manuel Cervera, expressen en una instància que el  camí rural que arranca del ‘Rech Madral’ amb sembrats i horts fins el territori dit ‘Salanca de Gafarot(?)’ ha de ser de l’amplada necessària pel passatge de cavalleries carregades i sense càrrega, amplada de la que no disposa, sent indispensable derruir el marge el marge del límit oriental de l’hort de la Sra. Magdalena Fulcarà a un 70 o 80 centímetres d’ample. Vista aquesta instància per l’ajuntament, i veient que el camí és un pas particular per pertànyer només a alguns propietaris, i l’article 72 de la llei municipal, i vist l’article primer d’expropiacions, l’ajuntament desestima aquesta instància.

30 maig 1886.

El Sr. Procurador de Barcelona Antonio Grases informa a l’ajuntament de que el plet contra la Duquesa Viuda de Medinaceli, la sentència es confirma en els costos que es van dictar a la de primera instància, i sol·licita fons per emprendre el recurs de cassació junt amb el d’altres municipis afectats.

5 juny 1886.

Desprès d’una reunió al ‘Café de Paris’ a Figueres per tractar del plet contra Medinaceli, es va arribar a la conclusió de que els ajuntaments haurien de pagar 125 pessetes cadascun per tirar endavant el recurs de cassació. S’acorda transmetre aquesta quantitat a l’advocat Ballés i Ribot per tirar endavant dit plet.
Es manifesta que el Sr. Agustín Gifre s’ha extralimitat en la reedificació de la seua casa a la Plaza de la Constitución, i s’acorda una comissió per l’examen d’aquelles obres.

18 juny 1886.

Es dóna un títol de ‘Guarda Jurado de a pie’ a favor del Sr. Pedro Ruses Bohada.


19 juny 1886.

La comissió d’obres, desprès d’haver revisat la reedificació de la casa del Sr. Agustín Gifre a la Plaza de la Constitución, conclou que dites obres no s’han extralimitat, i per tant no deu l’ajuntament recriminar tal construcció.
El Sr. Ignacio Bofill com apoderat de la Sra. Dolores Fabrega i Serena(?), demana permís per a construir una vorera i obrir una claveguera que empalmi amb la general la casa del carrer Floridablanca. Es donarà autorització quan el propietari pagui a 1’50 pessetes el metre de façana que doni a dita claveguera general.
El Sr. president manifesta amb disgust que el Sr. Gifre ha col·locat canals a la nova façana sense demanar permís a l’ajuntament, i prega a la comissió d’obres que estudiï tal abús en passatge públic.

23 juny 1886.

El Sr. Secretari aquesta carta invitació del capellà de la parròquia literalment “Debiendo todos prestar el debido homenaje a su Divina Majestad, que siendo Rey de los Reyes y Señor de los que dominan, se ha quedado por amor nuestro en el Excelentísimo Sacramento, y quiere que en la Festividad de Corpus se le acompañe en la Solemne Procesión que ( Dios mediante ) saldrá de la Iglesia Parroquial de esta villa el día 24 del corriente a las 4 de la tarde; se invita a Ud. Y al Magnífico Ayuntamiento de su muy digna presencia, para que se sirvan asistir a la indica Procesión, ocupando en ella el lugar que de derecho les corresponde, y cumpliendo con el deber de deferencia a la Primera Autoridad que hay en el Cielo y en la Tierra, que les invita por medio de este, su indigno representante, que al mismo tiempo les recuerda, para que se vea el derecho que le asiste, y el deber que Uds. tienen, que el Cura-Párroco es un funcionario público constituido en autoridad según sentencia del Supremo Tribunal de Justicia de 6 de julio de 1881, y bajo este respecto ha de saber muy bien Ud. Y ese Magnífico Ayuntamiento, a que debe atenerse siendo la Religión del Estado la Católica. Llansá 22 junio 1886. Enrique Cotó. Cura-Párroco.”
Llegida aquesta invitació i deliberada llargament, es va considerar que més que una invitació semblava una amenaça dirigida a l’Ajuntament. Així s’acorda per unanimitat que no assistirà a la Processó del Corpus i contestar al capellà amb aquesta carta literal : “Sabiendo el Ayuntamiento a que debe atenerse, se acordó contestarle a Ud. Que no asistirá a la Precesión a la que Ud. le ha invitado; y al mismo tiempo hacerle presente que en lo sucesivo sea más respetuoso con la Autoridad Local, y que guarde la sentencia que cita para cuando convenga. Los concejales Sres. Parés, Pumés, Fco. Pacreu Ferrer y Jaime Pacreu, hacen constar que no quieren asistir a la Procesión ni solamente como particulares.”

7 setembre 1886.

El Sr. Francisco Negra i Barneda veí del poble sol·licita llicència per a reedificar una casa al barri del Port. La comissió traça la ínia de construcció.
Es dóna el títol de ‘Guarda Jurado de a pie’ al Sr. José Iter Marli.

26 setembre 1886.

El Sereno Sr. Antonio Vidal i Girval presenta una instància denunciant el mal estat en que es troba la neteja i higiene de la població, i proposa de trobar un conveni que obligui a retirar tots els munts d’escombraries i fems dels carrers dels llocs de venta al públic de la població.

3 octubre 1886.

Els Srs. José Bosch Cervera, Jaime Marce Iter i Felix Calsina Purcallas, es queixen davant l’ajuntament de que el Sr. Joaquin Guanter els vol fer fora d’uns terrenys des de les cases del Port tirant cap a l’Estany, que des de temps immemorials han sigut d’utilitat comunal, com on fer eixugar i reparar els estris de pesca, i demanen que la corporació obri a favor seu davant l’abús del Sr. Joaquin Guanter, i que li ordenin s’abstingui de molestar a qui sigui en absolut dins d’aquells terrenys comunals.
Es paga al Sr. Ricardo Marce 4’25 pessetes per una corda nova del rellotge de la vila.
Desprès d’estudiar detingudament la instància sobre l’ús comú dels terrenys de cap a l’Estany, l’ajuntament dóna la raó als Srs. Bosch, Marce i Calsina sobre la utilitat comunitària i la utilitat pública dels dits terrenys des d’anys immemorials.

24 octubre 1886.

L’ajuntament publica un edicte per fer saber que durant tres dies l’agutzil Sr. Antonio Vidal, passarà a recollir les escombraries i immundícies dels carrers. Al final el sereno fa la feina al seu càrrec i haurà de portar totes les deixalles a un terreny dels Estanys delimitat per l’ajuntament.

21 novembre 1886.

L’alcalde posa de manifest la necessitat de confeccionar un llibre del cens electoral d’acord al què marquen les lleis.

2 gener 1887.

El Sr. Antoni Vidal i Baret dimiteix com administrador de la Verge del Port.

17 gener 1887.

La Sra. Antonia Lluch vídua Dalfau, suplica se li rebaixi la quota de riquesa ja que donat a la plaga filoxèrica, i a que la seua família no ha augmentat, en l’actualitat es troba amb uns ingressos dels anys 1883, 1884.
L’ajuntament reflexiona que la misèria ataca a tot el districte i s’ha de col·laborar des de tots els estaments socials, i s’acorda desestimar la reclamació de la Sra. Antonia Lluch vídua Dalfau.
S’acorda reparar la barana de l’escala de l’església en els llocs on s’han desprès les pedres. La corporació aprova pagar al carboner 1’50 càrregues.

9 març 1887.

El Sr. Joaquin Guanter demana a l’ajuntament delimiti els terrenys quan parla del ‘Sorral del Port’ en un acord de l’octubre de l’últim, i s’ofereix a presentar els títols de propietat que té sobre el dit ‘Sorral del Port’. La corporació resol que com que el concurrent té un recurs d’alçada pendent davant del Consell d’Estat, i que dit recurs va ser desestimat pel Ministeri de la Governació. Quedant l’assumpte tancat, no ve a lloc la sol·licitud del Sr. Joaquin Guanter.

12 març 1887.

El Sr. Manuel Falcó Ginjaume demana ser baixa d’una terra a ‘La Coma’ que ha venut a Lucia Cervera. El Sr. Miguel Estela Bech demana ser baixa d’un camp a la Salanca, d’una casa dita Can Baqué al carrer Riamera 23, i d’un hort al Port que ha venut a Joaquim Bech, de Cervera. La Sra. Josefina Sabate Marce es fa alta d’una casa que ha adquirit per donació del seu marit al carrer Muralla 14.


20 març 1887.

El Sr. Jaime Riera Viñal demana límits per una paret que vol construir a l’hort de la carretera del Port, en el lloc dit Verge de l’Esperança. Vist el lloc, la comissió d’obres dóna la línia que estableixen els plànols de dita carretera.

16 abril 1887.

S’elimina el pagament d’impostos als exclusius usos particulars; un porc que cada veí podrà sacrificar, de les espècies de peix per salaó de sardina, anxova, “cavallas” vulgo barats, sempre que es compri en quantitats de 5 o més quilos, a la Plaza de la Contitución o a la Plaza del Port.

19 abril 1887.

El Sr. José Bosch Fulcarà es dóna d’alta d’una vinya al territori dit ‘Venture’ que ha comprat al Sr. Vicente Compte Clausells. El Sr. Juan Camprubi Viñal és baixa d’una casa i pati al carrer de la Creu nº 2. El Sr. Francisco Ballesta és baixa d’un terreny de 7 vessanes que ha venut al Sr. José Falcó. El Sr. Benito Mallol és alta d’un hort i d’uns terrenys a ‘L’hort d’en Negre’ o ‘La Sínia’, i també a ‘Rataconill’, de 2 àrees i 73 centiàrees, que compra al Sr. Narciso Xaubet. El Sr. Pedro Masdeu és alta d’una casa que ha comprat al carrer Oriente nº 2 a la Sra. Mercedes Llorella. El Sr. José Negre Arnau és alta de sis finques que ha comprat al Sr. Joaquin Donaiu. El Sr. José Coll és baixa d’una finca venuda al seu germà Ignacio Coll.

2 maig 1887.

La Sra. Maria Pagés demana la línia per a construir una paret a l’hort que té al lloc dit ‘Verge de l’Esperança’ que voreja la carretera del Port.

26 juny 1887.

El Sr. president fa notar a la corporació la poca cura que observa el sereno del poble en el compliment de les ordenances municipals de neteja pública i tinença d’animals domèstics, que desprès són abandonats, i proposa que es donin boles d’estricnina als gossos sense morrió i morts de gana, ja que donen un repugnant espectacle pels carrers del poble. La comissió proposa que el sereno els dos cops que al dia recull immundícies i fems, també reculli els gossos que resultin ser morts.
1 juliol 1887.

El Sr. Secretari llegeix la vigent llei municipal que diu li correspon a aquest terme jurisdiccional la quantitat de 2000 residents o domiciliats.

9 juliol 1887.

El regidor Felix Heras fa present a la corporació que ve observant nombrosos gossos descuidats i sense morrió. S’acorda continuar subministrant boles d’estricnina.   





Añadir comentario acerca de esta página:
Tu nombre:
Tu mensaje:

 
   
 
=> ¿Desea una página web gratis? Pues, haz clic aquí! <=